Misc 28/09/2014

“Esperança, sí a tot”

i
Gregorio Luri
3 min

Il faut être résolument moderne! ”, deia Rimbaud. Això sonava provocador el 1873. Avui sona antic. Intuïm que ja no n’hi ha prou volent ser modern, però tampoc volem ser qualsevol cosa. No fa gaire ens advertia que havia arribat l’hora de ser metamodern. Jo no sóc ningú per contradir un pensador tan important... però la seva proposta m’agafa en una situació delicada: encara estic intentant empassar-me això de ser postmodern, que m’ha fet bola.

És impossible seguir avui Rimbaud per la senzilla raó que ja no sabem què és, exactament, ser antic, i sense aquesta referència no té gaire sentit voler ser “ résolument moderne ”. De fet, cada vegada parlem menys de modernitat i més d’innovació. Quan la modernitat se’ns ha fet problemàtica, hem premut l’accelerador i hem convertit en valor la innovació. Recentment vaig formar part d’un jurat que tenia per missió fer un reconeixement públic de la que, al nostre parer, fos la millor escola d’una ciutat. El debat aviat es va reduir a trobar l’escola més innovadora. L’innovador ha substituït el bo en la consciència espontània de molta gent.

L’innovador és fàcil de reconèixer, perquè corre molt. No pot aturar-se perquè se sent fascinat pel seu propi adveniment. Ha emigrat de l’espai i se n’ha anat a viure al temps. El seu contacte amb l’espai es redueix a les seves comunicacions al mur digital, que bàsicament són de tres tipus: “Vaig un pas davant teu”, “Sé una paraula que tu no saps” i “Mira quin disseny més maco”.

Però per molt que corrin, els innovadors sempre porten la seva humanitat a l’equipatge. Ens volen fer creure que les noves tecnologies estan transformant l’humà, però nosaltres els veiem el cul i constatem que és l’home qui humanitza constantment les seves pròtesis tecnològiques.

Qui vulgui veure tot el que es pot penjar en un mur, pot anar a dos llocs aparentment diferents: a les xarxes socials o a Pompeia. Però Pompeia té un avantatge: ens ajuda a entendre el que passa a les xarxes socials.

La vida quotidiana de Pompeia va ser sepultada el 24 d’agost de l’any 79 per tones de material piroclàstic llançades per una erupció del Vesubi. Els arqueòlegs n’han tret a la llum moltes meravelles. Algunes estan sorprenentment vives: per exemple, els més de 20.000 grafits que donen a les pedres una actualitat intemporal, fins i tot en les seves flagrants faltes d’ortografia.

N’hi ha de tota mena: “Crescent Spatalus us saluda”, “Dafnic va passar una estona aquí amb la seva estimada”, “El metge de l’emperador va cagar molt bé aquí”. Hi trobem l’empremta del moralista -“Si descuidem un mal petit, es fa molt gran”-, dels gamberros -“Ens hem pixat al llit; realment / som una calamitat. / En vols els motius, hostaler? No hi havia / cap orinal!”-, fins i tot de la crueltat -“Espero que les morenes que tens et freguin tant que et facin més mal que mai”-. Hi ha missatges d’objectes perduts i grafits que anuncien eminents combats de gladiadors o la taverna que ven el millor vi.

Es conserven més de 2.000 inscripcions electorals. Normalment es limiten al nom del candidat i el missatge “Voteu-lo”, però n’hi ha de més sofisticades, com ara: “Els seus veïns demanen que es voti Tiberi Claudi”, “Vesoni Prim recomana el vot per Gneu Helvi, perquè és un home digne per al càrrec”, “Voteu Lluci Ceserní, us ho prego: és un bon home” i “Tots els seguidors d’Isis demanen l’elecció de Gneu Helvi Sabí com a regidor”. Existien autèntiques campanyes electorals, i en el seu transcurs els propietaris de les cases més ben situades llogaven les façanes.

També hi podem veure el que podem anomenar metagrafits. El primer, l’inevitable “Ximple qui ho llegeixi”, de vegades amb alguna variant, com ara: “Qui ho llegeixi està circumcidat!” Però també en trobem de més elaborats: “Em sorprèn, oh paret, que encara no t’hagis ensorrat sota el pes de les ximpleries de tants babaus”.

Com és fàcil imaginar, l’amor i el sexe hi ocupen un lloc preeminent. Hi trobem des de missatges ensucrats d’enamorats romàntics fins a anuncis molt similars als que apareixen en alguns diaris (de vegades després d’articles molt assenyats que denuncien la prostitució): “Vírgula al seu Terç: ets un porc”, “Cruel Lalagus, per què no em vols?”, “Si algú no creu en Venus, que miri la meva xicota”, “Atimet em va deixar embarassada”, “No vendria el meu home ni per tot l’or del món”, “Harpocràs va follar aquí per un denari”, “Ploreu, noies, el meu penis s’ha donat per vençut”, “Sóc teva per dos asos de bronze”, “Esperança, sí a tot”.

stats