Guillem Frontera

Guillem Frontera

Fer país o posar-lo al mapa

Ja us haureu fixat que hi ha mots i expressions que es posen de moda i que són utilitzats fins al vòmit per la pràctica totalitat de persones que projecten la seva veu al públic en general. Ara ja ha...

La no-Espanya d’Espanya

El general Espartero, que en un cert imaginari espanyol gaudeix d’uns atributs masculins especialment afavorits, acaba de bombardejar Barcelona. Va dir que, com a mínim, calia fer-ho cada cinquanta anys,...

Torna ‘L’americà tranquil’

A la novel·la que porta aquest títol, Graham Green va formular una possibilitat que, confirmada reiteradament, ha esdevingut un principi general: els EUA, en intervenir en conflictes fora del seu territori,...

Promoció turística, anèmia cultural

Vivim obsessionats per la promoció turística en general i per la promoció entre els turistes de certs aspectes de la nostra vida social. Cada dia els mitjans ens posen al plat un calàpet en forma de nova...

Ecotaxa i paisatges vençuts

Els paisatges illencs encantaren els viatgers dels segles XVIII i XIX per tot allò que ens havia deixat la naturalesa, però també, i en bona part, pel que era feina de l’home, des dels marges que...

Nostàlgia de quadres

De les declaracions inicials de les persones que s’estrenen en el govern de qualsevol institució o organisme públics és convenient no fer-ne gaire cas, perquè generalment aquestes persones desconeixen...

Construir l’enemic a mida

Construir l’enemic a la mida desitjada ha estat sempre una aspiració de tots els bàndols en conflicte. La propaganda política és l’eina per crear l’adversari segons la nostra conveniència: sobretot, per...

Campanades a morts

El senyor Niño Becerra advertia fa un parell de dies del risc que assetja l’economia de les nostres illes per mor del monocultiu –si és que el concepte de cultiu pot ser rebaixat a l’activitat que es...

Les carreteres del terror

L’estiu –i espera– ens ha confirmat una vegada més que el cotxe sovint és utilitzat com a arma capaç de matar nins i nines, velles i vells, dones i homes. De fet, tot i l’increment de la criminalitat, el...

155 a discreció

Llegesc “en directe” que Pedro Sánchez té per a Catalunya “el mateix pla” que per a les altres comunitats. En temps de tribulació, no fer mudança, aconsellava Ignasi de Loiola, qui, paradoxalment, va fer...

Els usos de la democràcia

La socialista catalana Eva Granados ha introduït en el debat polític un tema de molt de calat. Potser no s’adonava del gruix d’allò que les seves paraules posaven en moviment –potser sí–: “No creiem que la...

Racistes entre nosaltres

Apuntau-vos aquest nom, perquè no us sorprengui en possibles futures ocasions: José Araque. Fa tres dies era col·laborador de Tele 5. Potser encara ho és, perquè infringir els codis deontològics o qualsevol...

Per a saber el que som

Hanna Arendt deia que no va saber que era jueva fins als quaranta anys. Sovint la Història és l’agent que et revela la identitat. Sense tenir-ne consciència, hi ha persones que viuen millor, ja que el...

Les dretes del desordre

L’ordre al carrer sempre s’havia associat als credos polítics de la dreta. Un home d’ordre era, en principi, un ciutadà tirant a la dreta, o molt de dretes, però amb una especial sensibilitat per les...

Les tempestes i el femer

Al cap i a la fi, les darreres intemperàncies meteorològiques de què fórem víctimes aquesta setmana no constitueixen un episodi insòlit. Les barrumbades arriben amb la intenció de deixar les Illes com...

Sánchez totpoderós

Una forma de sentir individualment el poder com un privilegi de naturalesa mística, si és que no hi ha contradicció en els termes, és mantenir en secret una decisió transcendental per a tot un país....

Feliços en la banalitat

Com a estat associable a la vida terrenal, la felicitat aparegué entre nosaltres, si no ho record malament, en algun moment de la segona meitat del segle XX. Abans, només existia la felicitat de l’altre món...

L’Àngel Exterminador

És clar que les formes amb què es manifesta la inquietud per la sobreocupació turística de l’illa no poden ser qualificades, en general, de suaus o subtils. Quan els poders polítics no es mouen en la...

Per celebrar la derrota

Hi havia un cert aire de frustració, un eco de derrota en una peça periodística que ens informava, ja en titulars, que “Barajas supera el Prat en 584.000 persones, màxima diferència des de 1913”. A l’altra...

Les decisions d’Ábalos i les d’Open Arms

Les ONG –algunes– es capbussen en problemes que els estats –els seus governants– ignoren o oculten darrere una pantalla de constitucions, lleis, reglaments, convenis internacionals i tota la literatura...

Com hem caigut tan baix

QUE TOT Espanya estigui pendent dels moviments d’un home de l’alçada política de Pedro Sánchez podria ser ben bé el símptoma més clar d’una decadència general que tothom veu però de la qual parla molt poca...

Una illa és una illa, és una illa...

La reforma energètica d’aquestes illes té un gruix suficient perquè li apliquem l’adjectiu d’històrica –d’èxit o de fracàs històric. S’entén que el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el senyor...

País i teatre de l’absurd

La delegada de Cultura del Govern de les Illes Balears, Catalina Solivellas, és entrevistada per Cristina Ros. La delegada elogia la trajectòria del teatre Principal de Palma aquests darrers anys i...

Estadístiques del Paradís

El principi fou l’estadística. I les estadístiques ens informaven d’un país –d’un paradís– en marxa triomfal de cap a alguna cosa que no sabíem definir, mescla de riquesa, progrés, luxe, sobreabundància,...

Tot passa on ha de passar

La plaça Serralta era, fa una trentena d’anys, un espai de trobada/tertúlia de la gent de la barriada, amb el quiosquet de premsa i un pintoresc cadafal invertit –en lloc de pujar-hi, s’hi baixava. No era...

Tot esperant una nova generació

El concepte de sostenibilitat aplicat a les nostres illes encara fa por a una part del comú de la nostra gent. Els sona a abandó, atur, precarietat. I fam. Però la veritat és que la sostenibilitat ja és un...

La Memòria i la consellera

En lloc d’implantar la crítica com un element sa i regenerador de la nostra vida pública, preferim fomentar l’aldarull, els petits escàndols, la maledicència, ampliar la sospita, els rumors... Poble petit,...

L’art segrestat pel poder

‘La balsa de la medusa’ és una col·lecció de llibres d’art dirigida per Valeriano Bozal, des de fa anys mig menorquí –l’altra meitat és universal–, admirador de Josep Vives Campomar, sobre el qual va dir...

Cultura i autopistes

El festival Atlàntida va ser un curiós escenari de trobada entre polítics que continuen i altres que se’n van o que canvien de despatx. Un dels que canvien és Miquel Ensenyat, que passa de la presidència...

L’harakiri, somni de Més?

Un dia, al bar del Teatre Romea, de Barcelona, amb els dos militants per Catalunya Josep Maria Casademont i Pere Figuera –també impulsors de la nova fotografia catalana i espanyola a través de la revista...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | Següent >