Guillem Frontera

Guillem Frontera

Podem, o com salvar alguns mots del naufragi

Setembre és un bon mes per deixar anar la mirada pels aparadors i les taules de les llibreries. Passat l’estiu amb lectures llargament ajornades, o víctimes com som tan sovint d’entusiastes consells que...

La mediocritat, en totes les fórmules

Les grans aptituds de les persones per centrar-se en allò que és accessori en detriment de l’essencial no han estat adequadament ponderades. D’aquest atribut, la vida animal no n’ofereix gaires exemples....

El Senyor del Temps

Amb el pas del temps, els anys s’encongien a la seva memòria: és a dir, dins mi, jo sóc la meva memòria, precisava ell en el vast silenci de la seva pausada, confortable solitud. El temps havia tractat el...

Valors sense política i política sense valors

Els partits i les organitzacions tradicionals no tenen en compte els interessos i les aspiracions no immediatament materials, segons el diagnòstic d’André Gorz. “Allò espiritual està separat del que és...

L’home de la garita

A l’entrada de la finca hi havia una garita d’implacable senzillesa, de tal manera que el mínim porxet que aixoplugava l’entrada semblava un luxe. La institució va posar a la disposició del príncep de...

Un país-atge devastat

Va ser amb la irrupció del turisme que la gent del meu país va prendre consciència del paisatge. Abans era un bé reservat als artistes, poetes i ànimes sensibles en cossos desenfeinats. No es pot esperar...

Paritat i/o sentit comú

L’esquerra també té els seus propis tics, aquests capricis que, després de rodolar per titulars i espais de debat, solen acabar a l’olimp dels dogmes. Els dogmes, bé ho sabem els ciutadans forjats en el...

Cap a la cova

No, els va dir el neuròleg, no apareix cap indici d’alzhèimer, poden estar ben tranquils. Ni n’Amador ni la seva dona, n’Alícia, volgueren repetir la pregunta: idò? L’havien feta ja massa vegades i els...

Tot el premi per a ella

Pere Gabriel, Domènec Bergadà (Mingus B. Formentor), Albert Fortuny i Jaume Fuster feren la mili a Mallorca el 1967-68 i se’n tornaren a Barcelona emparellats amb noies mallorquines. La companya de Jaume...

O l’Íbex 35 o les persones

En boca de representants de tots els partits, un dia o l’altre hem sentit dejectar el “pactisme” com a sinònim de covardia. El llenguatge feixista és especialment virulent en condemnar-lo, i en la seva...

Retorn a l'illa

Abans d’anar a fer el servei militar, no havia sortit de la seva illa, i després del servei no hi havia tornat. S’enrolà el primer dia de llibertat en un mercant i a patir de llavors la seva vida es va...

Les consciències tranquil·les

Podem dur la presumpció d’innocència fins als extrems més ignots, encara no cartografiats per la percepció humana de les coses. En l’espai que obriríem, hi trobarien estatge persones com Mariano Rajoy o...

Tu ets l'absurd

Amb un mínim esforç de la imaginació, els fets polítics d’aquests dies poden ser percebuts, viscuts, com un gran espectacle. A qui pensi en 'El gran teatro del mundo', de Calderón, servidor li suggeriria...

La vida tudada

La va rebre l’endemà mateix de la seva arribada a la diòcesi. Era un dels bisbes més joves de tota l’Església Catòlica, mèrit que inflaven aquells que recordaven que monsenyor Tomàs havia estat una vocació...

Un torero que els té ben posats

El món ens mostra tota una sèrie de símptomes de no sempre fàcil lectura de cara a l’elaboració d’un diagnòstic. L’èxit televisiu d’alguns reality shows, per exemple, és un símptoma d’una epidèmia...

Si no sona la bossa de la cultura...

No és la primera vegada que Catalunya -¿o hauríem de dir Barcelona?- queda al marge d’esdeveniments culturals d’abast internacional dels quals el país és una primera matèria necessària i insubstituïble....

La set del kosovar

El tros era producte de successives divisions d’un parell de quarterades de terra prima, prop del poble, que s’havia anat compartimentant a cada testament perquè tots els hereus hi poguessin disposar d’una...

De petit a gros

Ja fa set o vuit anys, uns amics cambrers temptejaren la xifra de l’estafa a la Seguretat Social per part d’un dels empresaris recentment empresonats per explotació laboral. Vull dir amb això que la...

El pecat de mossèn Plàcid

Seria temerari relacionar la desaparició del cavall anomenat Estel i la de mossèn Plàcid, més enllà dels capricis de l’atzar. Els antecedents haurien pogut moure a engany. No sabem quan havien començat les...

Felip fa republicans

A qui ha volgut agradar el rei d’Espanya amb el gest de menyspreu al Parlament de Catalunya, a la seva presidenta i al nou president del Govern de la Generalitat? De moment, qui ha celebrat amb més vent i...

Dues amigues

Dues amigues que ho compartien tot, començant pels somnis: així va ser des que els pares de n’Aina anaren a viure al costat d’on vivien els de na Júlia. S’estimaven tant, de petites, que els pares d’una i...

Un patrimoni angoixant

El 5 de març de 1938 el creuer Baleares participava en la protecció de forces italianes que s’afegien als colpistes de Franco Bahamonde. Inesperadament, va topar amb la flota republicana, la qual, des del ...

Brou de xítxeros

Pèsols, xítxeros o estiragassons: la riquesa d'una llengua és tractada sovint com a element de confusió. L'IEC va 'enriquir' el català canonitzant el caldo, i aquí teníem el brou. És igual, el brou o el...

L’artista revolucionari

Encara era un adolescent i ja tenia la impressió d’haver arribar tard a les portes de la Història. Era una impressió intermitent, a l’avanç de la qual oposava totes les energies, sobretot la seva capacitat...

La ignorància bel·ligerant

A la llibreria Shakespeare & Company, de París, va aparèixer un dia aquesta inscripció: “És pitjor no llegir que no saber llegir”. Qui sap llegir i no llegeix renuncia a la gran via d’accés al coneixement....

La democràcia és un peix amb espines

Josep Pla insistia molt en la comicitat que desprenia el fet que “els barcelonins” s’enfadessin perquè els peixos tenen espines. És el més natural del món, però “els barcelonins” no ho acceptaven, de manera...

La dona del majoral

En casar-se, tothom augurà una relació feliç. Tenien la mateixa edat, però ell pareixia més vell: anava sempre més encarcarat i tenia maneres contundents d’afirmar la seva autoritat davant els treballadors...

L’oracle del PP

Us imagineu com a cap d’una família i que el padrí sigui n’Aznar? Una cosa semblant és el que li passa a Rajoy. Fa i desfà, però sempre té per sobre l’oracle aznarià enlairant dogmes i repartint anatemes. A...

Immersió

Als cinquanta anys, va pensar que era un bon moment per començar a viure. Abans, no havia sentit mai la urgència de fer alguna cosa que mereixés ser anomenada vida. En comparar-se amb els amics, havia de...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 16 | 17 | 18 | ... | 26 | 27 | 28 | Següent >