Un tema que va ser manejat molt a les converses entre amics del pianista Andreu Riera: no li hauria convingut més assentar les bases de la seva carrera a una ciutat com Zuric o Nova York, un lloc qualsevol al món amb capacitat expansiva que abastés el territori del que en deim Occident? És ben segur que, centrat en un punt de màxima exigència –no només artística: també de projecció–, Andreu Riera hauria assolit uns reconeixements mundials molt per damunt dels que ja ha aconseguit, que no és poc. La seva agenda trauria foc i només podria dormir durant els vols transoceànics.
Posem, doncs, que hagués arribat a primera figura del panorama pianístic mundial. Potser tocaria millor del que toca ara? Seria més músic? A la primera pregunta, fa mal contestar. A la segona, m’atreviria a respondre que difícilment es pot ser més músic del que ho és el pianista manacorí a hores d’ara. D’altra banda, segurament un altre estatus l’hauria obligat a treballar repertoris que li cauen una mica més enfora, no ho sé, mentre que aquí, tal com s’ha organitzat vida i carrera, els concerts en què intervé són formats pels materials que més estima.
Deia que, de què li hauria convingut més, els seus amics en parlàvem, fa temps. Ara ja no. A Mallorca se’l respecta molt –és un dels pocs casos de mallorquins de vàlua als quals se’ls perdona que la demostrin aquí–, viu al país que més li agrada, hi té amics i se n’envolta per asseure’s a taula. És un home tranquil i barallat amb el mal humor, un somriure de lleu efervescència adorna el seu rostre, es deixa gronxar per les coses bones de la vida, sigui un arròs memorable o una onada d’aires primaverals. Andreu Riera ha fet molt bé, de quedar aquí –Mallorca, ben mirat, és un punt de partida i de tornada tan musical com qualsevol altre. I, a més, gràcies a aquesta tria de residència, per exemple, avui el podrem escoltar a la sala d’actes de l’Acadèmia de Belles Arts, a les 19.30, quan se’ns convida a celebrar amb ell i la violoncel·lista Amparo Lacruz la festivitat de Santa Cecília, la seva patrona. Si visqués a Berlín, avui segurament no seria aquí. Aprofitem-nos-en!
