EscriptorEls apòstols, i sobretot els falsos, no abandonen la Terra. Senten una passió ardent per la salvació del món, alimentada per un foc que no deixa de cremar ni un instant. Aquesta imatge us podria fer pensat en el foc etern. Però pocs elements són al centre de tantes imatges com el foc.
L’apòstol vol desplaçar la humanitat, o un poble, un grup o una persona, vers uns nous escenaris, on brillin les virtuts que s’han apagat a l’anterior. Lenin era un apòstol, també Trotsky; Stalin fou simplement un assassí. No és que els dos primers fossin ànimes meas, però els empenyien somnis de grandesa, volien redimir la Humanitat.
En general, no us en fieu, dels apòstols. Solen ser persones de maligna constitució o de seràfiques intencions, però normalment pertorbades. No són bona companyia. Els bons i els dolents? No m’atreviria a suggerir un mètode per distingir-los. Però hem de saber que són dolents, si és que són apòstols, els que percacen beneficis econòmics. Els EUA, per exemple, són plens d’aquests apòstols en la seva versió televisiva. Molts d’ells són tan falsos que el missatge que pretenen difondre és tan sols una disfressa de les seves veritables intencions.
El darrer apòstol global era –o és; o ho tornarà a ser– Steve Bannon, l’artífex principal de l’entrada de Donald Trump a la Casa Blanca. Va idear la temptació electoral més pèrfida per a la població pèrfida dels EUA: el gran mur per empresonar els que hi vivien darrere en la misèria. Ha tengut moltes idees per aplicar no tan sols als EUA, sinó a tot el món, i totes amb un denominador comú: la seva arrel d’extrema dreta, amb trets inconfusibles de feixisme. Així, va crear una plataforma política que anomena The Movement (de sinistres ressonàncies a Espanya) per fomentar el creixement de l’extrema dreta a Europa i unir-la en estratègies comunes i multiplicadores. Ha tengut contactes amb cappares europeus d’ultradreta –espanyols també, té on triar: el 2017 ja es va reunir amb la jerarquia de Vox, que l’any passat elogiava i posava de model de camí cap al poder; sobretot, perquè ha obligat la dreta tradicional a endurir-se encara més. Sembla que on s’escolta amb més devoció el seu sermó és a Hongria. En tot cas, una part significativa de la política europea –i política no significa només partits polítics: també grans empreses de comunicació, fundacions que “pensen” el futur, etc.– procura tenir bones relacions amb aquest apòstol de les foscúries.
No us estranyi, però, que aquest milionari no ho faci tot per amor a la humanitat. Ja deveu saber que es beneficiava dels 25 milions de dòlars –almenys– recaptats on line i destinats a la construcció del mur que estigmatitzaria tot el que queda al sud dels EUA. Fou detingut i posat en llibertat sota fiança de cinc milions. Per a algunes formacions polítiques de dreta, aquest detall és un incentiu més per escoltar-lo i aprendre dels seus estratagemes i les seves argúcies, tan rendibles.
