EscriptorAndrei Kontxalovski, el cineasta rus que perllonga de manera brillant la relació i la pràctica de l’art de la seva nissaga, declarava l’altre dia a L’Humanité què havia fet Miquel Àngel “per saber per què l’artista estava avergonyit de la seva època”. Als seus 83 anys, el cineasta afronta una sèrie de qüestions que revelen, sobretot, la seva necessitat de saber, que esdevé la força, l’origen de la seva creació. Amb aquest film, volia indagar la circumstància i les motivacions particulars que empenyien Miquel Àngel Buonarroti a fer una obra, perquè volia obtenir, de l’art, un coneixement més enllà del resultat que podem contemplar al museu. Però, a més, Kontxalovski també volia saber per què Miquel Àngel sentia vergonya –estava empegueït– de la seva època: per això fa una pel·lícula.
Aquesta necessitat de saber què el mena a un treball ingent als seus 83 anys és pròpia del geni. Implica humilitat i, d’altra banda, un compromís moral amb la cultura, que no li permet ignorar allò que pot saber. Però també implica la concepció de l’art com un camp de recerca, no com un exercici narcisista en forma de missatge a la història. L’art com una gran maquinària de coneixement.
Escriure, pintar, fotografiar, fer cinema o projectar edificis en un entorn determinat: difícilment percebrem aquestes activitats com a art si els seus autors no obren estimulats, també, per l’ànsia de saber. Altrament, a l’obra li mancarà aquest raig de llum pròpia de qui, tot coneixent bé l’ofici, disloca els senyals que marcaven suara el territori.
Per què deim de vegades que la política és un art, si la majoria dels que s’hi dediquen ni tan sols en coneixen les eines bàsiques? No té res a veure amb la familiarització amb els hàbits de pegar colzades i trair els teus mestres. Res a veure amb les habilitats de l’ocultació o de vestir de veritat una falsedat minuciosament construïda. Es tracta de voler aprendre més i més sobre el teu entorn i els qui l’habiten, es tracta de conèixer la realitat per poder-hi aplicar la teva inspiració. Així potser podríem arribar a saber per què hi ha tantes persones empegueïdes de la nostra època.
