Només és un carrer, se sulfura l’honorable Jaume Martínez, conseller de Turisme del govern regional. Però quin carrer! La seva capacitat de fabricació de titulars i de reportatges “escandalosos” supera qualsevol avinguda.
És comprensible que el conseller se senti incòmode davant d’una oposició i d’uns periodistes que insisteixen sempre en el mateix: val a dir, però, que des que començaren a circular les primeres fotografies d’expansions assilvestrades, el carrer en qüestió no ha deixat de generar material per induir les mares i els pares a preguntar-se què fan les nostres filles i els nostres fills quan van a Mallorca. Per si no ho sabien del cert, ara ja disposen de proves suficientment tòrrides per respondre’s. Potser és millor no voler-ho saber i confiar que els anys redrecin aquests hàbits de plaer.
Deveu recordar la primera reacció del govern: destinaria una estimable quantitat d’euros a sufragar una campanya per contrarestar la “mala imatge” d’un sol carrer. Si algú va imaginar en què consistiria aquesta campanya i en quins àmbits es difondria, ara no li deu estranyar que s’hagi suspès: és l’única decisió una mica raonable que s’ha pres entorn dels petits escàndols de Punta Balena -un carrer, només un carrer!
De tota manera, no convendria passar per alt la informació que el cas ens pot proporcionar sobre la matèria turística i la seva gestió, d’altra banda literalment extrapolable a les maneres que governants i una part del poble tenen d’aixecar les coses per esbucar-les quan arriben al cim. Una zona de lleure juvenil localitzat en un racó del mapa turístic mallorquí no és cap mala idea. Va arribar a funcionar de manera que joves anglesos, sobretot, venien expressament per fruir-ne. Quan hom podia pensar que era un “destí madur”, es força la marxa fins a la degradació actual.
I què ha passat amb el RCD Mallorca? I en què s’ha convertit el Palma Arena? I el Palau de Congressos? Etc., etc. Al final, tot acaba en els jutjats o hi roman uns anys. El fet, però, és que som incapaços d’aixecar alguna gran obra i de resistir a la temptació d’esbucar-la. Hauríem de començar a admetre que molts de nosaltres som o són uns ases corruptes, aquesta combinació letal de cobdícia i curtor, que s’ha mostrat tan eficaç en un país com el nostre.
