És incalculable el mal que ha fet José Ramón Bauzá a la dreta illenca: ha creat les condicions perquè la gent recuperi la fe i l'orgull. A la dreta li convé un poble dòcil, presa de fatalisme històric. Però Bauzá i els seus sicaris han fet aflorar brots d'autoestima que semblaven assecats en l'oblit. Que el poble prengui consciència de la seva capacitat d'alenar és una pèssima notícia per a la dreta, la de Bauzá i aquella que qualificàvem, fins fa poc, de moderada.
José Ramón Bauzá potser no sap encara que, passi el que passi, ha perdut la batalla. Un president ni mitjanament perspicaç sap que els docents constitueixen el bessó de la societat, la seva feina arriba molt més lluny que la del govern: s'expandeix a tots els racons de la societat, influeix en les famílies, amara la vida ciutadana: perquè les eines de l'aprenentatge que transmet als alumnes duen incorporades components que afavoreixen la reflexió sobre els conceptes essencials -el de futur, entre altres.
Un president mitjanament astut no s'embarca en una travessia amb probabilitats escasses d'arribada a bon port amb la nau i la marineria indemnes. Bauzá ha menat la barca per una mar alçurada i plena d'esculls. Ha fet estralls en el material més sensible de la societat. S'ha barrat el futur en aquest país, ha allargat la distància entre ell i la societat civil. També entre el seu partit i el gruix del comú de la gent.
Ho pagarà el PP? A la vista dels fets i de la vexació a què s'ha deixat sotmetre la immensa majoria dels seus militants, és possible que el PP ho pagui car: on eres tu, que presumeixes de moderat, quan Bauzá destruïa el sistema i la feina que s'hi havia fet, amb l'objectiu d'afeblir la llengua i la cultura fins a la seva reducció a folklore marginal?
