OPINIÓ
Opinió 05/01/2016

Brou de xítxeros

2 min

Pèsols, xítxeros o estiragassons: la riquesa d'una llengua és tractada sovint com a element de confusió. L'IEC va 'enriquir' el català canonitzant el caldo, i aquí teníem el brou. És igual, el brou o el caldo de pèsols o de xítxeros o d'estiragassons és la imatge més habitual per descriure l'smog que de vegades s'assola a les grans ciutats, com una boira espessa i empastifant, que amara a poc a poc la roba i t'entra pels porus, que causa mareig i descoratjament general, fatiga d'esperit, lentitud de moviments i vesa de cap. Brou de xítxeros, efectivament, quina imatge més ben trobada.

Potser no en trobaríeu cap altra de tan eficaç per acostar-nos a una descripció del panorama general de Catalunya i d'Espanya. Caldo de pèsols, que ens convida a allunyar-nos de les fonts de l'smog i ens invita a somiar paisatges verges, aires cristal·lins, cels transparents. Necessitam oxigenar-nos, alenar a fons, trescar per paratges amables. El locus amoenus. Remors de fonts, cants d'ocells i fruites daurades.

Però aquestes necessitats recorden l'anhel del suplicant espriuà d''Assaig de càntic en el temple'. Tanmateix, els idíl·lics escenaris somiats es resolen finalment amb un bany de realitat inapel·lable. Per més que el somni d'anar-se'n nord enllà tengui efectes balsàmics, ell es quedarà aquí fins a la mort, perquè estima "amb un / desesperat dolor/ aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria".

Ens toca, com un destí, respirar molt de brou de xítxeros. Ara és dens, quasi el pots tallar amb un ganivet, però encara ho ha estat més i ens ha robat més llums, ha asfixiat més perspectives. Pensem, a més i sobretot, que aquest llegum, cultivat amb cura i cuinat amb amor, és una menja exquisida, delit de paladars i font d'aromes delicades.

stats