Bush i Blair en el relat dels fets
Se’ns incita a viure i veure les coses prescindint d’un mínim de perspectiva històrica, és a dir, sense sentit crític. La brutalitat dels terroristes que han sacsejat França i Europa aquests dies passats no té justificació des de cap punt de vista. El relat dels fets només és comprensible des del paroxisme més atroç. No és menester insistir en la qualificació d’uns fets que per la pròpia força proclamen la seva brutalitat terminant.
Però les condemnes que puguem enfilar, les mostres de rebuig com la que es preveu avui a París, no obtindran resultats positius si no les il·lustra una ampla perspectiva dels fets. No són interessos innocents els que ens presenten aquests fets desproveïts de perspectiva històrica. No és innocent, per exemple, l’oblit real de l’origen de l’actual conflicte ucraïnès, que es desencadenà contra un govern democràticament elegit i combatut al carrer per una coalició de forces entre les quals hi havia organitzacions de caràcter inequívocament feixista i antidemocràtic. Aquestes forces foren quasi immediatament obviades per la premsa, perquè el seu caràcter dificultava la versió oficial. Ara s’han organitzat en un moviment paramilitar, amb armament pesant i entrenament propi de forces d’elit. Però tot quant, des de l’origen del conflicte, no ajuda a la condemna de Vladimir Putin, és relegat al silenci, com si no fes part de la veritat.
Mentre condemnam els terroristes i donam suport a les víctimes, no podem perdre de vista les causes de la reaparició de l’integrisme armat en una versió de violència creixent: sobretot perquè, si no assumim el context en què reneix la barbàrie, no estam en bones condicions per combatre-la ni on actua ni on es genera. La radical irracionalitat dels atemptats no ens ha de menar a creure que no hi ha cap lligam amb la realitat d’unes situacions a les quals Occident ha pogut contribuir. Ara ja ningú amb un mínim de bona voluntat no dubta que la guerra de Bush/Blair contra l’Iraq va generar unes onades de rancor que calaren foc als escenaris on finalment reapareixen les grans organitzacions terroristes. Que aquests dos mandataris no siguin a la presó com a criminals de guerra -una guerra que generà immensos negocis- no ajuda el món islàmic a creure en la bona voluntat del món occidental.
