OPINIÓ
Portada 02/07/2015

Carta a la directora (en referència a IB3)

2 min

M’agradaria, directora, mostrar alguns punts de desacord amb el teu article 'Una llança en favor dels treballadors d’IB3'. En primer lloc, hi ha una certa confusió entre 'treballadors' i 'periodistes', i em sembla que la teva llança és més en favor d’aquests darrers.

Crec que hi ha dues qüestions clarament diferenciades: l’orientació informativa d’aquests professionals i la seva actitud respecte de la llengua.

Quant a la primera, he de dir que sovint m’he empegueït per la complicitat manifesta d’alguns d’aquests professionals amb les directrius rebudes des de dalt –o així, almenys, ho hem de suposar–; i perquè, en general, la voluntat d’independència no ha estat, precisament, una característica dels informatius d’aquests quatre anys. És clar que no es pot responsabilitzar tothom d’aquest fracàs de la qualitat informativa –ni tothom en la mateixa mesura. Però tots són professionals qualificats i no crec que cap d’ells ignori que el seu principal compromís és amb la societat a la qual proporcionen informació perquè es formi l’opinió pública. Ja vàrem veure les patètiques escenes d’autoflagel·lació de periodistes de Canal 9 per haver-se adaptat dòcilment als interessos polítics del partit en el poder aquests darrers vint anys al País Valencià. La solidaritat que els acompanyà en el tancament de l’ens es manifestà amb condicions, perquè a un periodista d’un mitjà públic tenim dret a exigir-li una honestedat que una bona part d’ells no havia mostrat.

La qüestió de la llengua constitueix un altre lamentable episodi del qual no crec que es puguin sentir orgullosos. Veure com uns professionals amb coneixement i criteri es plegaven a les maniobres del govern del PP contra la normalitat en la unitat de la llengua va constituir un espectacle lamentable: no ja per col·laboracionisme, si vull ser tan magnànim com tu, estimada directora, sinó per la manca de sentit del ridícul: què té la meteorologia, què té l’esport que siguin objecte de tractament lingüístic diferenciat?

I, sí, és veritat, no han fet gaire enrenou. O dec ser sord o no n’han fet gens. No era menester que s’amotinassin, però, sincerament, crec que alguna cosa més teníem dret a esperar d’uns periodistes d’aquest mitjà públic. I sí, jo també estic de totes totes amb els qui pensen que aquesta reclamació arriba tard –i això no té remei. Tard i malament: perquè el primer que haurien d’exigir és que els informatius no s’externalitzin.

I, francament, la crisi general i l’atur que pateix el gremi no haurien de ser excusa per acotar el cap. Al contrari, un sentit elemental de la decència hauria de confirmar els professionals en els seus principis ètics si no volem que, com diu Stefan Sweig, les crisis estimulin més les colzades que la solidaritat. No és menester ser uns herois de llegenda, basta ser-ho de la quotidianitat.

stats