Portada 23/12/2014

Christmas

2 min

Si es deteriora greument el teu lloc de treball –per exemple: t’obliguen a fer moltes més hores de feina i, en canvi, te’n paguen menys perquè el nou contracte et redueix hores i salari–, la teva situació no tendrà efectes en les xifres oficials de l’ocupació. És una infàmia, però sàpigues que encara hauràs de suportar que es presenti triomfalment com una dada de contenció de l’atur. Conhorta’t: se sentirà més humiliat el treballador que, procedent del nombre d’aturats, sigui transferit al nombre dels que han trobat un lloc de feina pel sol fet d’haver signat un contracte de dues setmanes a mitja jornada –potser l’haurà de fer sencera– i amb un salari d’aquells que fan dir als governants "Menos es nada".

En ambdós casos, per què hi ha la temptació de considerar-se afortunats? Perquè fins i tot hi ha algú que, en el paroxisme de la fatalitat, es considera en situació privilegiada? És clar: al costat veus persones que encara estan molt pitjor, en un país en què sempre es pot estar molt pitjor quan sembla que has tocat fons. I, en lloc de fixar-te en allò a què podies aspirar fa uns anys, per formació i per experiència, tries el referent en els que passegen les ombres més mortes que les teves.

No és una bona felicitació nadalenca, ja ho sé. Hom espera d’aquestes dates entranyables i etc. una treva per donar l’esquena a tant de malestar causat pel mal govern i la corrupció. Però enguany crec que no ens ho podem permetre, perquè hauríem caigut com tords enfredorits en els filats que manté en l’aire el govern del PP: aquest Nadal serà el primer sense crisi (Rajoy 'dixit'). No convé prendre el vol de cap fantasia, els filats i les escopetes ens poden donar un disgust. Atenció, però, si vas per terra: és tot ple de paranys de llosa.

stats