OPINIÓ
Opinió 06/02/2018

Ciutadans i el llenguatge d’Aznar

Guillem Frontera
1 min

José Manuel Villegas, Secretari general de Ciutadans, apareixia en públic, dies enrere, per fer una declaració que, en temps de bones formes en política, hauria escandalitzat la parròquia i hauria clausurat l’etapa de bones formes. A la declaració de referència deia que el seu partit s’abstindria, per ara, de contestar al PP sobre aquelles qüestions amb què Ciutadans no estigués d’acord, ja que del que es tracta, ara, és de fer un front comú contra l’enemic. L’enemic, no fa falta dir-ho, és l’independentisme. José Manuel Villegas no enganyava ningú, però sí que anunciava, de manera implícita i alhora ben clara, que el seu partit havia pujat un escaló, especialment decisiu, en l’enfrontament amb els independentistes.

Passar d’adversari, de contrari o de contrincant a enemic és deixar enrere una manera més o menys civilitzada de fer política, pròpia d’una democràcia acceptablement madura, a posicionar-se en un estat de bel·licisme que planteja els desacords i les discrepàncies en termes de vencedors i vençuts.

Aquest posicionament de Ciutadans, que es transparenta a través del llenguatge –també dels gestos, dels signes...–, ha rebut una excel·lent qualificació en els exàmens trimestrals del CIS. És possible que, en pròximes enquestes, el mapa de les preferències polítiques dels espanyols –s’ha d’entendre: les persones que tenen DNI espanyol– encara beneficiï més la formació d’Arrimadas. Aleshores caldrà avaluar també l’evolució del llenguatge de Ciutadans, i el més probable és que hi puguem comprovar l’ increment d’un bel·licisme que ens recorda cada dia més l’agressivitat petulant i patriotera de José Maria Aznar.

stats