Garcia Albiol, batle de Badalona, ha dit que seria l'alcalde més feliç del món si podia posar un policia a cada cantonada de la seva ciutat. Ignor si el nostre president regional seria feliç si podia posar un inspector a cada aula, però per les ràtzies que els encomana sembla que aquesta possibilitat el podria convertir en el president més feliç del món. S'haurà de conformar, per ara, amb la política de ràtzies, una forma de repressió que involucra, de vegades, els nins. La seva política ha inclòs acusacions i amenaces que pretenien enfangar la figura del mestre.
Per ara, els resultats són esplendorosos, però en la direcció contrària al que pretenia. Tampoc devia pretendre ser considerat el pitjor president autonòmic de la història, honor que frueix destacat i en solitari. Mentrestant, els docents no havien gaudit de tant de prestigi com ara. Tot plegat contribueix a modelar la figura de José Ramón Bauzá com un polític desafortunat.
García Albiol, amb el seu autoritarisme, recorda molt Bauzá. Són d'una generació de polítics del PP que ja no pateixen allò que, durant els primers anys del postfranquisme, se'n deia complex de la dreta. La dreta havia estat amb Franco, i ara, en democràcia, havia d'anar més enllà de les seves conviccions per demostrar una voluntat democràtica no sempre genuïna. Aquest complex facilità en alguns moments la Transició, però ara s'ha posat en marxa una generació de dretans sense l'estigma de la complicitat directa amb Franco. Aznar llançà el lema: "Sin complejos": es referia a l'autoritarisme de la dreta sense miraments. L'aznarisme s'ha estès molt més del que el mateix PP estaria disposat a reconèixer. La cabra tira al monte i la dreta a l'autoritarisme sense complexos: amb policies, inspectors o cuetes .
