OPINIÓ
Portada 04/04/2015

Dispersió de talent polític

2 min

Per què estan fora de la política activa persones que hi podrien aportar iniciativa, ciència i coneixement en més gran mesura que la majoria de les que habiten en llistes i tenen el control de partits potents?: aquesta és una pregunta que, si no us l’heu feta, l’haureu sentida formular mantes vegades. Les respostes no solen contenir grans elogis als partits. En general, l’esquema pel qual es regeixen parla d’uns militants gelosos de la seva influència, temorosos de veure’s superats per nous camarades, contra els quals estableixen mesures per restringir-los severament les possibilitats de progressar a la política.

Deia Balzac que el poder obliga a la conspiració. Per damunt de totes les coses, el poder s’empra per no perdre’l. Moltes decisions es prenen primordialment per exercir un poder que cal ostentar perquè sigui eficaç. L’eficàcia, en aquest cas, no es projecta cap al bé públic, sinó en favor de la permanència en el poder. Aquesta ominosa manera d’acumular poder obliga, com deia Balzac, a la conspiració constant, la qual cosa implica deixar els enemics a la cuneta o, si no es té força suficient per arribar a aquest desenllaç, almenys implica la desactivació de l’adversari en aquells aspectes en què podria entrar en competència.

Els escolans dels partits polítics han assolit una tècnica de supervivència notablement depurada. Maniobres, enganys, silencis, propagació de rumors... Hi ha mil maneres de perjudicar els militants que els són incòmodes, que els desperten enveja. I es pot arribar a la situació que aquests personatges obscurs, mediocres i rosegadors condicionin en gran manera el funcionament de les seves respectives formacions. Així, a la vista que, per poder actuar en política, és menester obrir-se pas entre la maligna grisor de certs buròcrates de partit, és ben comprensible que persones valuoses d’esquerra, que no necessiten la política per donar consistència a la seva vida, se n’afluixin.

Ara, però, n’hi ha, i no poques, que apareixen en suport de llistes de formacions novelles, enarborant principis que tradicionalment nodreixen partits més assentats. Es forma, així, el mapa de la dispersió de talents homòlegs en formacions disposades a devorar-se per a gaudi i joia de la dreta de tots els segles dels segles, amén.

stats