CORRENTIA

Efectes de la postveritat

Donald Trump pot aventurar-se a dir que a Sud-àfrica maten grangers blancs per prendre’ls les terres perquè hi ha molta de gent als EUA i al món sencer que necessiten creure-ho per reforçar-se en el seu supremacisme. Semblantment, la dreta espanyola necessita sentir que els cadàvers de la guerra originada pel cop d’estat de Franco estan bé on estan, i que remoure-ho és tornar a enfrontar els espanyols. Per la mateixa raó, la memòria històrica en el seu conjunt no és més que una operació maligna per excitar els ànims que es manifestaren a “la guerra del abuelo”. La dosi de veritat o falsedat que puguin contenir les arengues no és, en cap cas, un fet rellevant. Som, recordem-ho, al temps de la postveritat, ço és, al temps de la naturalització de la ignomínia com un valor social i cultural a punt de ser reconegut com a tal.

(Acab de llegir una nota en què s’atribueix a Xavier Pericay una desmesurada visió de les Balears, que ell converteix en “sucursal de la Catalunya independentista”. Xavier Pericay és un home del món de la cultura i normalment no fa ús de la hipèrbole per expressar les seves opinions. Que ho faci ara i de manera tan clamorosa, per ventura indica que hi ha ‘ciutadans’ en aquest redol que necessiten creure que aquesta comunitat és, realment, un territori de greu confrontació atiada pel catalanisme.)

Les empreses de comunicació més grosses d’Espanya han pogut injuriar per acció i omissió els catalans perquè l’Espanya del “¡A por ellos, oé!” té la necessitat de fonamentar una catalanofòbia que la immensa majoria no sabria explicar. Així, s’ha anat difonent una imatge d’una tropa de betzols abduïts per uns quants polítics de grollera xarlataneria.

En el cas de Catalunya, però, tanta estratègia catalanòfoba sembla –hi ha indicis contradictoris– que ha contribuït a incrementar un sentiment de desafecció i de llunyania que confirmaria aquella apreciació de Josep Maria Terricabras, segons la qual la majoria dels catalans ja hauria desconnectat intel·lectualment d’Espanya. Hi he pensat quan un amic mallorquí, no precisament catalanista, i davant el titular d’aquest diari en què Casado opinava sobre els llaços grocs, s’ha revoltat: “Però, i a en Casado, què li importa, tot això? Ell no n’ha de fer res!”. Sí, que hi farà, però per a molts serà antinatural.

Etiquetes