OPINIÓ

Estimar el país

Per quines raons estimen una terra aquells que l’estimen?: la pregunta donaria lloc a molt variades i sovint vaporoses respostes. Tot el que té a veure amb el verb estimar és molt particular, començant per la seva conjugació: per exemple, no sempre es pot conjugar en imperatiu, no pots obligar ningú a estimar-te, bé que ho sabem i que ho hem hagut de lamentar tots i totes. Tots i totes sabem que les raons per les quals estimam sempre són insuficients per explicar l’extensió i la profunditat dels sentiments amatoris. Un home de lucidesa tan enlluernadora com Pascal (físic, filòsof, místic...) ho va explicar amb lletres en marbre, “El cor té raons que la raó desconeix”.

És per això que, quan algú sap explicar de manera suficient per què estima persona o cosa, ens causa una impressió inoblidable. No he oblidat que un home molt jove, ara ja més empès, em va dir un dia per què estima tant una finqueta en la qual encara ara el veig, de ca meva estant, treballant-hi llargues estones. Em va dir que l’estimava, aquell bocí de terra, “perquè mon pare hi ha fet molta de feina”. La raó i l’emoció conflueixen en aquestes paraules amb una naturalitat sense nusos ni ombres, gràcies a la pròpia assumpció com a element de continuïtat.

Els vells tenim la sensació que aquest sentiment era comú altre temps i que anava més enllà de la vinculació individual amb les coses: de fet, pensam, d’alguna manera ens vinculava tots al país, obra dels pares i dels avis, dels avantpassats, que l’havien adesat amb la feina i li havien fet revelar la seva fesomia més harmoniosa. Com podíem no estimar un país que els nostres majors havien dividit i subdividit (com deia Miquel Bauçà) amb paret seca fins a la miniaturització del paisatge; on havien aixecat tants de kilòmetres de marges per poder sembrar una olivera al capdamunt d’una muntanya; on havien dessecat albuferes, domesticat garrigues, cavat pous per obtenir uns quants poals d’aigua de greixina per posar una mica de verd en els estius enfornats...

Com podíem no estimar-lo, aquest país: però ja no ens ho preguntam. Qualsevol iniciativa legislativa per protegir-lo és automàticament abolida per la dreta –tantes persones hi ha que no estimen res: perquè els falta memòria, els sobra cobdícia o pateixen ambdues tares alhora.