Felicitat constitucional

Poques vegades la constitució d’un país democràtic haurà fet feliços tants de feixistes. No només feixistes, però també. La catalanofòbia és un ingredient necessari en qualsevol varietat d’ideari feixista. Però, bé, la Constitució també acaba de donar satisfaccions íntimes a la dreta de tots els segles, a la més moderada (?); i a aquest centredreta que usurpa una S que no li correspon fa uns quants decennis. És clar que, a alguns socialistes, l’operació llampec –Consell d’Estat-Govern-Tribunal Constitucional– no els ha acabat de fer el pes, sobretot per la seva estètica una mica salvatge. En fi, aquesta Constitució ha fet molta gent feliç, en anar contra una part quantitativament i qualitativament significativa de la població que empara. Podríem dir allò tan suat de protegir algú d’ell mateix: se sol aplicar en casos de criatures abrandades i d’adults temeraris i mancats d’un bull.

El guió és el que, en terminologia cinèfila, altre temps es deia de ferro. Un guió de ferro era aquell en el qual tot estava previst al mil·límetre. En el cas que ens preocupa, fins i tot estaven previstes les repercussions fora del Principat: i, així, han respost 'populars' valencians i illencs, advertint les poblacions corresponents del perill d’aprofundir en la cultura pròpia tot seguint models aplicats al Principat. La nostra consellera Mabel Cabrer ha aprofitat les 'filucunstàncies' –com deia Peret– per obrir als ulls dels illencs la pitjor expectativa de futur: sense el TIL, què seria dels nins mallorquins? La gent una mica més sensata es fa una altra pregunta: què deu tenir aquesta senyora amb Catalunya? Ella segurament respondria que res, resposta típica de l’anticatalanisme, com la professió d’apoliticisme és la resposta de la dreta.