CORRENTIA

Fems i biomassa

Mallorca exporta biomassa i importa fems: aquest titular d'ahir, més enllà del contingut informatiu, és la gran metàfora de la vida a l'illa.

Hi ha moltes mallorques, que cohabiten escassament comunicades entre elles. D'aquestes mallorques, n'hi ha algunes sense sentiment de pertinença ni consciència de continuïtat històrica -les encega la cobdícia i/o el desarrelament. Els seus habitants ignoren deliberadament que a uns altres la figura de la biomassa i els fems ens obre una ferida a l'ànima. L'ignominiós comerç ens és insultant com a realitat i inassumible com a metàfora. No ens podem sentir d'un país que importa fems.

La memòria de l'illa -de les illes- no pot obviar aquells moments en què estàvem en condicions de construir un país de progrés amb una forta participació del turisme. La història i la geografia ens havien assenyalat com la terra elegida pels déus que concedirien als europeus els beneficis del repòs. Els primers homes que projectaren els somnis en el terreny de les realitats -Miquel dels Sants Oliver, Alzamora i Los insensatos , Bartomeu Amengual, etc.- pensaren el turisme com a eina de regeneració i com a espai d'intercanvi/enriquiment cultural. També ens ho digueren il·lustres externs d'arreu del món: veien en Mallorca l'escenari més afavorit per la bellesa de la Mediterrània i el lloc on aquesta bellesa s'oferia per a ser compartida.

Mai un país no ha traït de manera tan abjecta i constant el llegat dels seus pioners. Aquella terra de meravelles que hauria pogut ser ara exporta biomassa i importa fems per cremar. Tal com estan les coses de la política, no sabrem mai com s'han forçat els números perquè quadrin amb la suposada bondat d'aquestes iniciatives sòrdidament estrafolàries.

Els successors dels que assenyalaven el turisme com a camí de progrés es veuen condemnats a lluitar, sobretot, per evitar més destrucció o per atenuar-la -sense temps per reconstruir el somni. El fet que les petites mallorques de la memòria i de la continuïtat històrica hagin d'esmerçar totes les energies a mitigar els efectes de la truculenta cobdícia dominant no ajuda a creure en un futur redimible: sobretot perquè el govern regional és a l'avantguarda de les mallorques de la destrucció -dels patrimonis natural, paisatgístic i cultural.