OPINIÓ

Formentera, gràcies

El vell Cuarteto Cedrón cantava 'Los ladrones' –cercau-ho a Youtube, us emocionarà–, on deien que “todos los ladrones están enamorados de Rosita, y yo también”. Tothom que la coneix està enamorat de Formentera, i jo també. Però els amors sembla que, per ser-ho de bon de veres, han de fer sofrir, t’han de trinxar el cor. Els grans amors et malmenen arrossegant-te de la llum a les foscúries, de l’eufòria a la desesperació. Prou, aquestes coses ja no s’han de dir passats els cinquanta anys, vostès perdonin.

La Formentera dels anys seixanta i setanta del segle passat, i fins i tot un poc més endavant, va extreure de la sensibilitat de Marià Villangómez –més endavant, de Josep Marí i de Joan Colomines– versos memorables. Josep Pla hi havia percebut la “felicitat modesta, però real”. Eren temps en què Formentera es deixava estimar i suportava versos no tan encomiables com aquells als quals s’acaba d’al·ludir. Devia patir, però el seu somriure de color de cel no deixava entreveure que n’estigués gens fellona. També ens devia estimar –és clar que ens estimava!

Després vindrien els anys de tempteigs i finalment els de la infàmia, l’illa assetjada pels iots i conquerida pels mercaders del temple. Ningú no els ha mostrat el fuet, perquè en aquestes illes patim d’anèmia cívica i no hem estat capaços de crear res d’efectiu per defensar-nos –de nosaltres mateixos, per començar, però més encara, per volum, dels bàrbars i els gàngsters de fora. Formentera va ser el darrer refugi dels nostres somnis, teníem l’illa per saber què n’havíem de fer, de les altres, si un dia recuperàvem la decència col·lectiva –no sé si això existeix. Hem patit molt, patim i patirem encara més per la petita illa sotjada.

Però també és la primera a emetre una llum, encara esvaïda, d’esperança: la seva gent, els seus governants, han encetat el que pot constituir el gran exemple per a totes les colònies turístiques: limitacions als vehicles motoritzats. Encara no han gosat parlar, els formenterers, de sostre poblacional, però per alguna cosa es comença.

Gràcies, Formentera, perquè obres el camí cap a la redignificació de les nostres terres.