CORRENTIA

El Gran Embós de les Illes Perdudes

Ala Major -dita així perquè és la territorialment més extensa- de les Illes Perdudes -dites així perquè els seus aborígens no aconsegueixen fer encaixar la realitat actual en la memòria-, hi hagué un període percebut per tothom com el de la Gran Corrupció, per més que aquesta percepció no l’exterioritzàs més que una minoria de la població; mentre que la majoria no en volia saber res i una altra minoria, que participava en les activitats que acabarien donant nom a aquella etapa històrica, negava els fets i, per tant, la seva implicació.

Coincidint amb aquella etapa, es va donar el cas posteriorment denominat el Gran Embós, consistent en un estroncament de les principals vies de la xarxa de clavegueram, de manera que s’impedia la circulació dels fluids residuals de tota la capital. L’acumulació de la matèria resultant pugnava per trobar sortida, i els enginyers del ram i els llanterners hagueren de dedicar sabers i esforços a tapar els forats per on el corrent pastós i els gasos consegüents empenyien amb més força. Hi col·laboraren, sempre ben retribuïts, professionals de tota casta, ja que el Gran Embós, en el seu avenç, afectava servidors públics d’àmbits cada dia més nombrosos i diversos.

Els menys refinats aviat renunciaren als eufemismes, i mots com “merda”, “merderada”, “porqueria”, “ferum” i d’altres encara més malsonants envaïren les seves converses. Tot allò que es volia mantenir en secret tanmateix supurava una pudor que era transformada en remors i finalment en informació, que amb el temps es mostraria veraç, tot i quedar curta, molt lluny de la realitat.

Breument dit, a mitjan període de la Gran Corrupció s’havia estès al conjunt de la ciutadania la convicció absoluta, la certesa moral que el seu país es dessagnava i s’emmalaltia per les ferides que cada cop més governants causaven a uns eraris destinats al bé comú.

De manera que quan, amb el temps, el material acumulat en el Gran Embós obria petites escletxes, ningú ja no se sorprenia de res, tal era l’assumpció general de la corrupció. Molt a poc a poc, aquell material d’insuportable fetidesa alliberava glopades d’energia acumulada.

I l’únic conhort dels ciutadans rau en el fet que lentament s’havien acostumat a la pudor i ara ja no els causa asfíxia ni defalliment.