De Guindos ara diu que espera que, amb el 155 en marxa, les empreses que abandonaren Catalunya hi tornin. El ministre que els va facilitar la sortida –d’això se’n diu deslleialtat territorial– deu ignorar que directius d’algunes d’aquestes empreses han confiat en la confidencialitat per confessar que han estat objecte de pressions que van més enllà del que es considera permissible en el llenguatge dels taurons. O potser no ho ignora i creu que, amb la seva declaració d’aparent bona voluntat, tornaran a terres catalanes aquells que les abandonaren tot proclamant que no hi tornarien. Vaja, senyor Guindos, vostè coneix perfectament el cablejat d’aquesta magna operació, i sap, per tant, que la seva finalitat va molt més enllà de la circumstància política prèvia al desembarcament del 155.
Guindos és molt benèvol amb ell mateix. No reconeix culpa ni anuncia expiació. Simplement, és el 155: una vegada posat en marxa, totes les coses tornen al seu lloc. Oblida, però, que ja no hi ha un lloc per a cada cosa.
És així des del moment en què la criminalització del sobiranisme ha obert cavitats en el subsòl del Principat –recordeu l’afer Castor, amb els pèssims resultats per a la gent i el magne guany per a don Florentino Pérez, president de la Llotja del Bernabéu. I el sobiranisme no desapareix amb el 155 ni amb les eleccions del 21D. Va per llarg, senyor Guindos: de manera que si hem de confiar que es restableixi la normalitat (tal com l’entenen els seus) a Catalunya perquè les empreses hi retornin, val més que les esperem a un bon spa.
En qualsevol cas, a vostè i als seus els convé més una Catalunya empobrida pel trasllat del teixit productiu a altres contrades que no la restauració del seu poder econòmic. Els diners, com més prop del Bernabéu, millor. Però la comunió amb rodes de molí no està recollida com a deure a la Sagrada Constitució. Cerqui altres maneres de divertir-se, si és possible no fent befa de les persones.
