Després vendran les reclamacions, però no podrà dir ningú que José Ramón Bauzá no ens hagi avisat amb temps: “O el PP amb majoria absoluta o el no res”. És clar que JRB no s’ha distingit per ser un dels set savis de Grècia; tampoc per les seves capacitats profètiques; ni per la seva perícia en l’anàlisi política. Vaja, que a una persona amb dos dits de front no se li acut d’anar-li a consultar res, perquè, més que tenir una opinió lamentablement devaluada, el que pugui dir no arriba als mínims exigits per merèixer ser denominat com a opinió. Ell sap que ho sabem. No li hem demanat opinió però ell ja l’ha amollada: o ells amb majoria absoluta, o el no res.
Per què considera que som un país tan desgraciat? Ho som, no hi ha dubte, però també podem ser un país feliç, optimista, alegre i amb futur. Tenim, ben cert, una dreta amb vel·leïtats ultradretanes, però el país també té qui treballa en recerca, en totes les arts –grans pintors, músics, arquitectes, narradors, poetes, actors, gent de cinema–, bons metges, bons ensenyants... De manera que, molt honorable JRB, no ens consideri tan desgraciats com per veure’ns obligats entre deixar-nos governar pels seus o el no res. Cert que els “pactes” d’esquerra no han estat brillants, però no han facilitat l’espoli del país ni la seva destrucció. Ni han elaborat burdes estratègies per debilitar la llengua i la cultura pròpies.
No som tan desgraciats, molt honorable JRB: perquè, en última instància, el no res seria una perspectiva encara no tan descoratjadora com una repetició del seu govern, que en res de positiu ha fet passes endavant i sí que n’ha fetes endarrere. Entre vostès i el no res, l’aventura del no res podria ser una experiència àcrata, autogestionària, romàntica i rejovenidora.
