Opinió
Opinió 06/11/2018

La Justícia, el mirall on no volem mirar-nos

Guillem Frontera
2 min

La gent de Vox reunida a Mallorca va cridar consignes com ara “Viva el Rey” i “Vivan los toros”. No sé quin efecte li deu fer a Felip VI saber que compta amb l’afecte de la secció més dura de la dreta espanyola, però aquesta és una de les múltiples qüestions que no em preocupen gens. Em preocuparien si fos monàrquic, és clar que sí, de la mateixa manera que m’hauria alarmat la forma maldestra que va tenir el Borbó de renunciar a la consideració de més de la meitat dels catalans en aquell famós discurs que li va valer el malnom de Felip de la Porra. Qui sap quants de reis haurien de passar perquè la corona borbònica gaudís de la simpatia o de la simple indiferència de tots els catalans. Però, en fi, com diuen en espanyol, “Dios los cría y ellos se juntan”. I aquí deim que del seu pa faran sopes.

Des d’ubicacions polítiques com la de Vox, les consignes sorgeixen amb més facilitat que les aigües de les Ufanes en setmanes de pluja desfermada. Quan et situes al límit del que sia, l’espai que pots desautoritzar no té més límits que els del propi espai. Pots estar en contra o a favor de moltes coses, sempre que ho facis de manera exaltada. No voldria que es confonguessin les meves intencions, però sí que em crec en disposició de suggerir als militants de Vox que trobarien un bon motiu per a una nova consigna en el rebuig de la justícia europea, que de manera recalcitrant ultratja l’espanyola. Potser ja hi han pensat, perquè vaja temporada que arrossega la justícia espanyola de desautoritzacions humiliants per part de l’europea, i això sense comptar amb els episodis que es cuinen tan sols en el solar patri, com l’olla podrida de les hipoteques.

Què en queda, del prestigi de què gaudia la justícia espanyola, segons els estudis sociològics?

I no és una qüestió menor, perquè no es tracta d’un simple element decoratiu de la convivència ciutadana, sinó de l’autoestima d’una societat. Un poble que no confia en la seva justícia és un poble que se sent indefens, un poble que no pot confiar en ell mateix. El mal no el pateixen tan sols les víctimes d’una qualsevulla justícia insuficient, sinó tots els seus conciutadans: demà pot tocar-te a tu ser jutjat o al teu germà o a qui sigui: i qui sigui es pot passar anys a la presó perquè després el Tribunal Europeu de Drets Humans dictamini que no va tenir un judici just, sense que, del fet, se’n derivin clares i exemplars conseqüències. No hi ha manera més maligna de destruir una societat que aplicar-hi una justícia de baixa qualitat. I duim una pèssima ratxa, si hem de fer cas d’Europa i del carrer d’aquí mateix.

stats