OPINIÓ
Opinió 26/06/2018

Justícia: sentit i sensibilitat

Guillem Frontera
2 min

Per jutjar els jutges, se’ns repeteix aquests mesos fins a embafar-nos, és menester tenir uns coneixements tècnics que la majoria de la població no té. Amb aquest axioma assentat en arenes bellugadisses, s’ha pretès tapar la boca al comú de la gent, quan no poques decisions judicials clamaven venjança al cel. Però tant han estirat la corda alguns jutges, que molts de juristes ens han recordat una altra veritat de pes: amb el mateix codi, es poden evacuar sentències molt desiguals sobre un mateix afer judicial. Ergo, el factor humà pot ser decisiu a l’hora de decidir sobre vides i hisendes dels encausats.

Suposant que tot plegat ja amari el teixit social, la Justícia –la seva administració– continua prenent decisions que són inassumibles per bona part de la gent, sobretot en un temps en què l’oferta de casos és abundant i variada. Perquè, què fan, posem per cas, els Jordis a presó quan els de la Manada se n’han sortit amb un milió de pessetes? Aquesta comparació resulta tan irritant per a, almenys, la meitat de la població catalana i per a molta d’altra gent espanyola, que amb tota seguretat deixarà petjada en la seva fe, no ja en la Justícia, sinó en el bessó de la democràcia.

I és que els escàndols originats en els jutjats no alteren només la relació de confiança del ciutadà amb l’administració de Justícia, sinó que també afecten el posicionament d’aquest ciutadà respecte del sistema: per la senzilla raó que un sistema incapaç de fer funcionar correctament l’administració de la Justícia no pot garantir els principis bàsics de la democràcia. De tan clar, sembla que no hi ha cap necessitat de recordar-ho, però aquesta necessitat apareix quan els carrers són escenari del rebuig frontal de dones, de pobles, de països a decisions preses per unes persones tècnicament molt ben formades –se suposa–, però amb una sensibilitat que finalment afavoreix allò que la ciutadania percep com el mal.

stats