Encara era un adolescent i ja tenia la impressió d’haver arribar tard a les portes de la Història. Era una impressió intermitent, a l’avanç de la qual oposava totes les energies, sobretot la seva capacitat d’imaginar camins alternatius per assaltar la Història al seu pas per alguna de les zones convulses que tan adesiara la fan inhabitable per a les persones normals, però que presenten oportunitats als que s’hi volen instal·lar per practicar-hi l’art. Ell era un artista, no sap ben bé per què ho sabia ni com havia arribat a assolir-ne la certesa, però la convicció del seu do no presentava escletxes. Aquella sensació intermitent d’haver fet tard, però, el mortificava i continuà neguitejant-lo quan ja havia deixat enrere la seva agitada adolescència.
Treballava a consciència en cerca d’una originalitat radical, que girés damunt davall l’art del seu temps. Volia ser provocador, volia irritar les acadèmies i fer saltar en l’aire, dinamitats, tots els principis i els convencionalismes que s’havien arrecerat a qualsevol forma d’acceptació per part del mercat i/o les institucions. La sensació d’haver arribat tard a la Història prenia cada dia més cos en comprovar que tot quant pensava com a original i insubmís ja era als museus, que s’havien multiplicat per desactivar els gèrmens revolucionaris i comerciar amb els objectes pensats per inocular-los a la societat.
Així com vas, li va dir aquell professor de dibuix que seguia amb la major atenció el seu aprenentatge, així com vas arribaràs, com a molt, a ser impertinent, que no té res a veure amb ser revolucionari.
Ara, en contemplar des del cim de la maduresa l’itinerari de la seva vida, recorda el primer contacte amb el professor com una epifania. La Història de l’Art ja estava farta d’estripats i, de nit, els llançava per la borda en un silenci pietós. El professor: has de tenir totes les eines i un domini destre de la teva art, visita els clàssics i fes llargues estades en el seu món, fins que et revelin el missatge que tenen guardat només per a tu. Fer les coses ben fetes i amb sentit és la darrera forma que queda de ser revolucionari en aquest món. I així, un dia t’adonaràs que la Història, doncs ets artista, t’ha encabit a la nau que us porta al desconegut.
El professor es quedà a terra.
