L’enclusa a l’orella
El final de la legislatura coincidirà amb el final de la crisi: així ho va assegurar Mariano Rajoy a l'homilia sabatina. Això augura una inclement repetició de la profecia per part de tots els elements del PP a través dels mèdia més fidels, que, gràcies a la qüestió hispanocatalana, ara ja són quasi tots. Estigueu, germans, preparats per sentir-ho una vegada i una altra. Serà com si algú, armat de martell, confongués la vostra orella amb una enclusa. El meu consell és que aprengueu a esquivar els programes de ràdio i televisió, els diaris digitals i els de paper on la consigna es repetirà obstinadament.
És una consigna que supura desvergonyiment per cada una de les seves lletres. Perquè es compleixi la infame profecia, primer haureu de donar per bo que un lloc de feina segons la Reforma Laboral del PP és, veritablement, un lloc de feina. També hauríeu de donar per bo que qui té un lloc de feina està protegit contra la pobresa. Igualment hauríem de creure que la semàntica pot obviar impunement totes les persones que la crisi ha marginat –aquí i al desterrament laboral. Podem dir que s'ha superat una crisi si encara sagnen les ferides que ha causat en els cossos i en les ànimes dels ciutadans? Creis que podríem dir-ho igualment sense la reparació a la societat per tot el que s'ha carregat a la seva esquena durant la crisi per salvar bancs governats per campions de la ignomínia?
De totes aquestes qüestions no els en sentireu parlar. La crisi s'acabarà amb aquesta legislatura, us repetiran sense immutar-se, ja que "l'any que ve hi haurà més creixement i més feina", tal com ho argumenta Rajoy. Tierno Galván concedia un 20% de marge a la mentida electoral. No havia calculat gens bé la degradació de la democràcia espanyola.
