Segurament, aquesta temporada turística acabarà sent la 'millor' de tota la història a la nostra comunitat. La qualitat de les temporades es mesura normalment començant pel trànsit aeri, nombre de turistes, pernoctacions, etc. És a dir, la quantitat ens és presentada com l'expressió incontestable de la qualitat. I així deu ser, sens dubte, per a una part d'interessats en el negoci, sobretot els hotelers.
El conjunt de la societat, però, comença a tenir dubtes sobre la correcció d'aquesta sinonímia. Perquè, si acabam dient que ha estat la millor temporada, vol dir que el conjunt de la població haurà notat significativament aquesta millora?
De moment, l'augment de la pressió contra el territori és un fet ben visible. Formentera es comença a plantejar la possibilitat de fixar un sostre turístic. Igualment ha esclatat la necessitat de més protecció de platges i cales contra les multituds. A Menorca han pres la iniciativa de limitar l'accés a les dites cales verges. Fa un parell de dies, el Govern es comprometia a solucionar el deteriorament de Cales de Mallorca.
D'altra banda, estam bastant per davall la mitjana del finançament estatal, cosa que impedeix a les autoritats locals atendre adequadament les necessitats creades per l'èxit turístic. Els sous no són propis d'una societat rica. Els llocs de treball s'engronsen majoritàriament en una peremptorietat indigna d'un país en progrés.
Les coses s'esdevenen de tal manera que la iniciativa més sensata del nou govern és la de la lluita contra l'explotació laboral –que la CAEB situa fora del seu àmbit d'actuació. Si el llenguatge és mirall del temps, "lluita contra l'explotació laboral" ens situa en un escenari de tensions socials, que no s'explica ningú com no s'han manifestat més obertament fins ara.
