Per al desenvolupament normal de qualsevol societat, els seus ciutadans han de tenir opcions polítiques properes, que abastin un marge raonable de visions i actituds davant de les qüestions generals i, sobretot, de les específiques de cada grup. Contra la capacitat ciutadana d’acostar-se més i més a la política per mitjà de formacions que atenen aquestes especificitats, s’alça a bona part del món el fossat del bipartidisme, que, com sabem i patim, tot sovint abandona als suburbis més inhòspits tot allò que no són temes amb capacitat de moure molts de vots.
En un país com el nostre, en el qual les 'especificitats' constitueixen algunes de les qüestions vitals per a la supervivència en tant que país, la importància d’aquestes formacions és crucial. La nostra clau de volta és un tema que no es pot confiar exclusivament a les anades i tornades pròpies del bipartidisme, com ha quedat demostrat durant aquesta legislatura, comandada per la facció més assoladora del PP amb la connivència de les altres faccions.
Per a la supervivència d’aquest país amb entitat pròpia, és menester una actitud més decidida en el temps dels socialistes –en aquest sentit, ara crec que ofereixen la seva millor versió–, però també la presència de formacions de centre que puguin ser determinants per fer un front comú contra les ànsies destructives del PP. L’experiència d’UM fou avortada per la naturalesa vampírica de bona part de la seva direcció –i potser això va determinar la majoria absoluta del PP. Ara, El Pi representa aquesta força de centre, i ens agradaria saber que sabrà jugar les seves cartes amb seny. Ser de centre no vol dir poder governar amb dreta i esquerra. Ser de centre vol dir afavorir governs que garanteixin la protecció del que és substancial per al país.
D’altra banda, no sé com es veuria que El Pi, amb el referent d’UM instal·lat en la memòria de la gent, es decantàs de cap a opcions que representen corrupció i voluntat de genocidi cultural. Ser de centre no és tan simple com ho seria en un escenari més net, però aquest escenari és massa tèrbol i les tragicomèdies massa recents com perquè El Pi hi pugui actuar frívolament, cosa que no hauria de passar atesa l’altura política d’alguns dels seus líders.
