OPINIÓ
Opinió 13/05/2020

Malgastar el país, malvendre el futur

Guillem Frontera
2 min

EscriptorQui va pensar al principi d’aquesta fi del món que renaixeríem amb moltes i bones lliçons apreses anava ben errat de comptes. No em fa feliç recordar que servidor no feia part d’aquests grups d’entusiastes, optimistes i desmemoriats. Endevinar que d’un estat de coses degradat passaríem a un de pitjor no comporta cap mèrit apreciable.

Al costat de les mostres de solidaritat ha aparegut, potser amb més força, la cobdícia humana, la gran bèstia immemorial, insadollable. Els seus primers crits tenien a veure amb una economia que no podria mantenir els llocs de feina. Aquest tema ha esdevingut finalment un dany col·lateral que el discurs de la pandèmia mira d’ocultar en una penombra cada dia més espessa. Ara preocupa, sobre totes les coses del cel i la terra, el guany: es pot dir de moltes maneres, però finalment és el guany dels poderosos. Si de cas, perquè puguin fer roïssos.

I els que esperaven que, de tot plegat, n’eixiria una visió més humana d’un turisme en acusada via decreixent –per començar-, eren els que més s’equivocaven. L’hemeroteca ara ja els agrupa en una mena de gàbia de la innocència més desnodrida. Pensar que una desgràcia com la pandèmia pugui capacitar el nostre país per organitzar-se globalment, amb el turisme en el lloc que li hauria de correspondre en el conjunt de l’economia, és negar unes realitats que mereixen figurar a l’Antic Testament.

Què podia menar-nos a pensar que seríem capaços de frenar la davallada als inferns? La lògica ens conduïa per camins plans i drets a decisions com la més recent del Govern: permetre l’ampliació dels hotels un 15%. Servidor només hauria previst una possibilitat d’evitar aquest oprobi polític: el fet que el Govern sigui presidit per Francina Armengol. Es veu que no ha bastat, i, així, s’esbuquen alguns somnis que encara semblaven possibles.

stats