EscriptorSi s’acompleixen els mals auguris sobre la futura propietat de grans blocs hotelers del país, s’haurà torçat fins més enllà del que esperàvem el destí d’aquesta colònia turística, que, així, serà molt més colònia encara. El consejero Yago Negueruela insisteix en la seguretat de l’èxit de la temporada turística de l’any que ve, però fiar-se d’ell és més arriscat que viure en unes cases que cauen. Potser el seu anunci, reforçat per les notícies sobre la vacuna, alenteixi la devaluació dels hotels del país, però, al final, tanmateix, seran els fets comptables els que frenaran o animaran els fons voltor a quedar-s’ho tot. S’hauria arribat, així, al final d’una etapa històrica que hauria fet una partida de rics i hauria posat el país als peus d’uns grups que no poden actuar amb més o menys ànima perquè varen néixer sense. A Espanya es varen fer famosos per comprar apartaments socials amb la mediació d’Ana Botella, l’aznarina de Madrid quan es va fer l’operació. Fa poc que la justícia (espanyola) va dictaminar que no hi havia res mal fet.
Talment com ens pot passar aquí. Molts d’hotels són ara una propietat llépola per a aquests voltors –m’agrada més dir-ho en castellà, buitres, perquè els nostres voltors els estimam i se n'han fet poesies editades i inèdites. I es trobarien amb un regal fantàstic de part del govern regional: llicència per construir fins a un 15% més. Val a dir que Podem Mallorca s’ha oposat a aquesta estrafolària autorització, però és ben segur que no es romprà l’olla del pacte polític i econòmic de govern.
Però, on ens hem ficat? Ho teníem tot per ser un bon país i una bona destinació turística de qualitat inigualable, ens ho havia dit tothom des de George Sand, potser abans. Les persones més lúcides d’entre els nostres també ho veien així. I ara podem acabar en mans de buitres, és a dir, de carronyaires que per ventura ni sabran on cauen aquestes illes. Necessitarem conselleria de turisme? Ja s’ha demostrat que sense conselleria de cultura no ha passat res que no s’arregli amb dues subvencions.
Sí, potser ens hauríem d’anar preparant per oblidar-nos de la terra dels pares i dels avis i adaptar-nos a la condició de servidors en terra estranya. Sona melodramàtic, però pitjor hauria sonat fa seixanta anys un pronòstic sobre el paisatge que hagués pressuposat la realitat actual.
