EscriptorSi el govern espanyol compra material sanitari defectuós a la Xina, no tan sols perd un temps vital: perd, sobretot, una porció de la confiança que li té la ciutadania. La confiança en els governants, en moments com aquest, és un producte de primeríssima necessitat. Els governants han de ser especialment curosos en la gestió de la crisi. Si només tenim por de les multes que ens poden imposar els serveis d’ordre i seguretat, la picaresca desbordarà el coneixement.
Però la causa d’una pèrdua de confiança en el govern de Pedro Sánchez no és només la compra de saldos. Més mal està fent la incapacitat legal de prendre decisions comarcals aconsellades pels experts.
Els experts: vet aquí una qüestió implantada en la vida de tots els països i del món. Qui són, què els fa experts? Estaríem tots d’acord amb els requisits bàsics que podem exigir a determinats professionals per atribuir-los, en primera instància, aquesta consideració. Però, a partir d’aquí, les divergències, tan naturals –gran part del camí el feim a les fosques–, causen danys difícilment reparables a la confiança de la ciutadania en els governants i els gestors en general.
Hem de pensar que hi ha dictàmens previs de bons experts quan el govern català demana l’aïllament total de la seva comunitat; o quan el mateix demana el murcià; o quan la castigada, afligida conca d’Òdena exigeix el seu total confinament per frenar la sagnia de morts –i morir arran d’aquest coronavirus no és morir en temps de pau. Els experts que assessoren el govern de l’Estat tenen una altra idea, i l’estat d’alarma la fa prevaldre per damunt de la dels experts que orienten els governs comunitaris.
Què han de pensar aquests malalts de la conca que se saben en primera línia de mort, en saber-se donats en sacrifici per la salvació dels seus conciutadans; què han de pensar si sempre han tengut més confiança en els seus governants i s’han sentit molt del seu país, on tot és més a prop i, per tant, més entenedor? Quina confiança de curació o d’utilitat del seu sacrifici els pot donar un govern llunyà amb el qual el govern propi no està d’acord?
Els morts per coronavirus no callaran. El seu clam s’instal·larà damunt dels camps i les ciutats del país com un núvol de plom, perquè se n’hauran anat deixant aquí massa assumptes pendents.
