El relleu al front de Participació (ara Esports), Transparència i Cultura no ha acabat de ser exemplar. S’ha volgut soterrar a la mala l’enfilall de greuges –ni tragèdia ni vodevil: brega de pati– que menaren Esperança Camps a la dimissió. Des del Govern no s’ha volgut aclarir la situació de crisi a la Conselleria, de manera que la Transparència sobre la qual se suposa que treballa encara no passa de ser un esbós de projecte d’objectiu. Ens costa creure que, en el futur, la transparència projectada des d’aquesta conselleria pugui anular tanta opacitat.

El relleu tampoc no ha estat exemplar en les formes exhibides per la nova consellera, Ruth Mateu. Tenia, a l’entendre de servidor, dues sortides practicables: aclarir la situació que es vol tancar amb el seu nomenament; o servar un silenci discret sobre la seva antecessora. Però ha rebutjat la primera sortida i, quant a la segona, no ha estat a l’alçada de la circumstància concreta. Massa fel i poca llum.

En primer lloc, sobrava l’al·lusió enverinada a l’Esperança Camps escriptora. No és suficient coartada dir que aquesta al·lusió de Ruth Mateu és feta per defecte, és a dir, proclamant la seva fe en les pròpies capacitats malgrat no ser escriptora. No crec que, per fer part d’un govern, ningú confiï en les aptituds basades en el sol fet de ser escriptor o escriptora. Tant si és sarcasme com si no, és un disbarat impropi de qui ha de regir la política cultural del país durant el que queda de legislatura.
En segon lloc, sembla que Ruth Mateu vulgui insinuar que la capacitat de gestió és la qüestió decisiva per manejar la Conselleria. Coses d’aquest estil es deien molt fa un o dos decennis, però arreu s’han aixecat veus autoritzades i s’han organitzat associacions culturals de prestigi per constatar el fracàs d’aquest procediment, perquè la política cultural, tot i haver de ser manejada amb capacitat de gestió, requereix uns gestors amb coneixement i experiència de la matèria: és un aspecte d’allò que alguns en diuen excepció cultural. Uns coneixements massa somers de la matèria menen a camins erronis que, en el millor dels casos, cal rectificar amb costos immensos.

En fi, esperem que, en temperar-se l’ambient i baixar la febre, sorgeixi un equip amb coneixement i capacitat de gestió.