És el jove Tancredi qui, en partir per allistar-se a les forces -enemigues- comandades per Garibaldi, diu aquelles paraules que se solen atribuir al seu oncle, el príncep Salinas (Lampedusa, El Guepard ): és menester que tot canviï perquè tot continuï igual. Els canvis de les revoltes solen enrobustir el sistema i l’estatus contra els quals la gent s’ha revoltat. Se suposa que les revolucions, però, es fan perquè els canvis perdurin en el temps. No obstant això, ben sovint l’esperit de les revolucions no ha amarat les individualitats en nombre suficient com per garantir-se la continuïtat.
L’observador de mirada esmolada que fou Joseph Roth solia encertar o equivocar-se completament. Els seus treballs periodístics recullen observacions i fan diagnòstics d’una agudesa colpidora -sobre el temps d’entreguerres, especialment. A Viaje a Rusia (Minúscula) ens conta la seva experiència (1926) de la revolució bolxevic, i ens n’ofereix un panorama suculent. Durant la seva lectura, vaig subratllar la següent observació de Roth: durant els primers mesos de la Revolució, els viatgers dels vaixells del Volga s’asseien on es trobaven més còmodes, però, a poc a poc, i per pròpia voluntat, arribà que tots s’acomodaven al lloc que creien que els corresponia segons el seu estatus prerevolucionari. Vaig recordar-me de Tancredi: tot havia canviat perquè tot continuàs igual.
Però almenys en un cas i en l’altre -Sicília i Rússia- s’havia produït un gran moviment social i polític per capgirar una situació d’injustícia extrema. S’havia intentat. Per això ara sonen tan buides les paraules invertides pels governants en la, diuen, necessitat de regeneració de la vida política espanyola. No hi ha ni tan sols un gest que ens pugui fer pensar en la veritat dels seus anuncis. Una altra cosa és que, vist que l’onada de Podem ha assolit una alçada i una força superiors a la que havien presumit, ells hagin volgut fer com qui. Però no hi ha convicció: és com quan parlen d’eradicar la corrupció política, mentre el partit obstaculitza la feina de la Justícia.
Si ho hem de fiar als actuals governants, tot continuarà igual, però no perquè tot hagi canviat -es passen els collars uns als altres-, sinó perquè no han canviat res ni s’han esforçat a bastament per fer-nos-ho creure.
