CORRENTIA
Opinió 09/06/2018

No serveix de res tapar forats

Guillem Frontera
2 min

I vostè, què opina sobre la urbanització de Son Bordoy? Ja que hi som, com resoldria la saturació que pateix Mallorca ja abans que arribi la temporada alta? També crec que hauria de tenir algunes idees clares sobre la gentrificació galopant de la barriada de Santa Catalina, de la conseqüent conversió del seu mercat popular en un mercat amb un cert to elitista. Què faria a Magaluf i a la dita Platja de Palma? No creu que, si continuam per aquest camí, aviat ens farà falta un altre aeroport al Nord de l’illa? I no creu que seria estupend tenir una autovia de circumval·lació de Mallorca? Bé, i del lloguer turístic, què n’opina? Tenim massa problemes per a tants pocs inspectors? Ens basten la policia local i les forces de seguretat de l’Estat per mantenir una mica d’ordre, o per fer-nos la il·lusió que estam emparats? I, parlant de tot i de res, com ho faran els empresaris turístics per contractar els treballadors i les treballadores que encara els fan falta per a l’estiu, si aquests haurien de venir de fora però no poden pagar un xibiu on resguardar-se?

No ens cansem més amb la llista d’assumptes pendents, de problemes que arrossegam d’anys i panys i d’altres que neixen a cada nova empenta del que per a alguns és creixement i per a altres és una passa més cap a l’abisme. La sensació de caos s’ha instal·lat entre nosaltres i ja l’hem incorporada a les darreres edicions del concepte de normalitat. Potser ho podríem entendre una mica si els mecanismes de distribució de la riquesa no estassin obsolets, inservibles, irrecuperables.

Així, ens consolidam com una societat amb rics, però pobra, que ha renunciat al progrés mentre se sotmet als àcids corrosius del capitalisme més desvergonyit i homicida. Però, sobretot, perquè no tenim –cap partit polític en té– un projecte valent de país, que comprengui tota una sèrie de límits: demogràfics, d’ocupació, de parc automobilístic; i una progressiva disminució de places hoteleres. Un projecte valent que comprengui un país culte i, per tant, capaç d’avançar segons la mateixa definició i no com a gregari d’altres forces i poders.

Mentre aquest país no aparegui a l’horitzó, no sabrem ni tapar els forats pels quals se’ns escapa el futur. I els taps que hi posem, és possible que just posats ja facin nosa.

stats