El món actual ens vol convertir tots en usuaris especialitzats. Hi ha segments de la població sobre els quals encara no hi ha cap decisió ferma, un dels quals és el dels vells. No fa gaire, amb les seves pensions, constituïen una font de negoci especialitzat: viatges, sobretot, amb les compres consegüents –des de mantes miraculoses fins a productes de la terra. Les pensions de la majoria de vells ara tenen una altra destinació: ajudar els joves a no morir-se de fam. Els estalvis s’han diluït en el xapapote de la crisi, i els vells, així, ja no presenten cap atractiu per a les empreses més generalistes.
Darrerament he hagut de trescar molt per aeroports, i una de les coses més fàcilment observables és l’absència de vells en aquests espais hostils. En general, jo som el més vell de tots els que arriben o esperen per partir, llevat d’algun rar grupet de tercera edat que encara poden passar uns dies sia on sia que l’Inserso els facturi. Però no és tan sols la depauperació de la població la raó d’aquesta absència de vells en els aeroports. He observat que la gent de la meva quinta té cada dia més tendència a no emprendre viatges que impliquin l’ús dels serveis aeroportuaris, cosa que no passava anys enrere.
No se m’acut altra explicació que no sigui la transformació dels antics aeroports en el que són ara. Els aeroports eren abans les estacions dels avions. Ara són grans extensions comercials destinades a les franquícies que hi ha a la ciutat de la qual parteixes i a la ciutat a la qual arribes. La monotonia del comerç actual amb pretensions és aclaparadora. En tot cas, el passatger s’ha d’obrir pas, salvant tota mena d’obstacles i de senyals estridents que minimitzen la funció orientadora dels propis de l’aeroport, s’ha d’obrir pas per arribar, exhaust, a la porta d’embarcament. La desconsideració dels dissenyadors d’aquests espais sense límits que són els aeroports arriba al punt d’ubicar les botigues de forma que et veus obligat a fer grans volteres per assolir el teu objectiu.
Així, la veritable funció de l’aeroport és relegada i mig amagada en un lloc secundari, per no dir accessori, i obstaculitzada per tota mena d’esvorancs comercials. Aquesta disposició volumètrica causa l’esgotament de les persones en trànsit i és la causa que els vells hàgim pràcticament desaparegut del paisatge humà d’aquests espais hostils.
Si un dia hagués d’assessorar algun grup d’acció directa, els aconsellaria que comencessin per tornar a humanitzar els aeroports: hi hauria molta trencadissa, és clar, i algunes escenes de pànic, però un aeroport que servís tan sols el seu objectiu seria la perfecta metàfora d’un món millor.
