La dreta més extrema i més estremidora, amb la participació assilvestrada de la lerrouxista UPyD, té la brúixola apuntant cap al nord de la suspensió de l'autonomia catalana. Se'n moren de ganes. Alguns polítics d'aquesta corda també han deixat anar insinuacions sobre la pertinència d'empresonar Artur Mas i altres sediciosos.
El llenguatge d'aquesta gent puja amenaça de rebentar el termòmetre. És involuntàriament que treballen perquè la situació es tensi de manera que es faci insostenible per a una majoria d'espanyols? No ho asseguraria. Tantes campanyes amb danys directes o col·laterals a la concòrdia fan sospitar que tot plegat respongui a una estratègia de ruptura que justifiqui la dramatúrgia que somien. L'experiència ens diu que moltes explicacions que en primera instància semblaven fruit de la paranoia no han estat més que esbossos d'operacions de major envergadura. A més, se'ns ha ensenyat que pensem malament per encertar.
Ara l'estratègia del Gobierno/PP s'enriqueix amb la figura del nou àrbitre de les balances fiscals. A aquest senyor li han encomanat el disseny d'una fórmula màgica per demostrar que Catalunya no té motiu de queixa, i així s'espera que sigui el resultat de la seva alquímia aritmètica. Anàlisi econòmica a la carta: el poder polític et dóna el resultat, i tu has de construir les fórmules de dreta a esquerra, mirant que la inversemblança no gisqui excessivament.
Aquest estratagema, però, sembla massa barroer perquè els més directament perjudicats li atorguin crèdit. El resultat -una gran collita d'indignació popular- és tan previsible que afavoreix les sospites sobre la perversitat de l'operació, destinada, no a clarificar el panorama, sinó a intoxicar-lo encara més. De manera que als catalans encara els tocarà -o els tocaria, ja es veurà- pagar el beure.
Catalunya, ens diran, empata. Madrid també. Un triple empat: Catalunya-Espanya, ics. Madrid-Espanya, ics. Catalunya-Madrid, ics. La travessa, tan transversal, hauria d'asserenar els ànims? No resulta creïble.
Quin paper hi jugarem els illencs? És possible que el resultat depengui de la capacitat de resposta de les nostres autoritats. Si es mostren massa reivindicatives, ens poden encolomar un altre empat: hi ha fetge per això i més.
Preparem-nos per pagar el beure.
