CORRENTIA

País de nàufrags

L’exercici del poder en tasques de govern no dona, per ell mateix, solidesa intel·lectual, altura moral ni capacitat política. Del poder, rarament se’n surt més savi ni més just. Al contrari, sol passar que aquells que en són engegats en surten amb la consciència seriosament erosionada. A més, l’exercici del poder polític sovint comporta l’aparició de no sempre viables desigs de venjança. Poques persones i poques organitzacions descavalcades del govern se n’allunyen amb la generositat suficient per relacionar-se amb els successors amb un mínim d’honestedat.

Així i tot, el gruix de la gent venera el poderós encara que n’hagi copsat mancances i maldats. L’aura del comandament és un efecte òptic durador: tant que, al moment del relleu, s’estén una boirina de desconfiança que no s’esvairà fins que el nou mandatari s’associï al concepte de poder en l’imaginari popular.

Aquesta desconfiança ha aparegut des del moment en què en Sánchez va apartar Mariano Rajoy del seu camí cap a Moncloa. Hi ha casos en què la desconfiança està més justificada que en altres, i el present en seria un exemple notabilíssim: en Sánchez no és la persona a qui confiaríeu l’administració dels vostres béns ni el govern del vostre clan. A més, s’ha enfangat tant amb la qüestió essencial del moment que té ressentida una part qualitativament –també quantitativament– molt important de la població. Ha confirmat els pitjors prejudicis sobre la capacitat de l’esquerra espanyola d’afrontar les crisis territorials. D’altra banda, no ha fet res ni ha dit res que ens el presenti com a la persona idònia per restaurar uns ponts que ell mateix havia contribuït decisivament a dinamitar.

Amb en Sánchez, on podem anar? No us feu aquesta pregunta abans de dormir, perquè en poden resultar malsons realment pertorbadors.

L’únic que podeu fer, o el més aconsellable, és negar l’aura del poder als governats que en són privats per la moció de censura, i comparar-los amb els que ara hi entren. És un consol de beneits, us diran, però us ho podeu agafar d’una altra manera: som un país de nàufrags, i als nàufrags no els és donat de poder triar les eines per esdevenir simples supervivents, cosa que restringeix notablement els límits del que, altre temps, anomenàvem esperança.

Etiquetes