CORRENTIA
Opinió 16/03/2014

Paradoxes russes

Guillem Frontera
2 min

LIMÒNOV no hauria pogut ser creat literàriament si no hagués existit en allò que entenem per realitat. Emmanuel Carrère en va fer, de la seva vida, un llibre ( Limónov, Anagrama) que recorre l’ocàs del segle XX i primeries del XXI, de l’URSS a la Federació Russa, tot seguint l’estela d’aquest personatge al·lucinat, que sempre ha estat allò que no tocava ser i mai en el lloc on li convenia. Escriptor, periodista, polític..., cap d’aquestes activitats, ni totes plegades, són a bastament per esbossar la seva figura. Habita als límits, ha tastat breument la mel del triomf literari i s’ha assaciat de la fel de la represàlia política. Els amors que han incendiat la seva vida hi han vessat també la desolació. Nostàlgic de l’URSS, n’havia fugit en cerca dels paradisos de la democràcia americana. Conta que, a l’ eurogulag -així anomenaven irònicament la penitenciaria que la nova Rússia presentava com a mostra de respecte als drets humans-, els vàters, lavabos i dutxes eren els mateixos que els de l’hotel de luxe on l’allotjà el seu editor a Nova York (disseny de Philip Stark). Això no el va fer més feliç. Ans al contrari, patí la frustració de no poder esprémer aquesta paradoxa parlant amb els companys de presidi: no ho entenien, no hi veien la gràcia.

IELTSIN és una de les seves bèsties negres. El president de la Federació, que anava gat com una sopa vint-i-cinc hores cada dia, té un cap de seguretat que alguns anomenen el tonton macoute del Kremlin. És en Koriakov, home de poques subtileses que, no obstant això, va deixar per a la posteritat una frase que entranya un misteri molt delicat -o inspirat pel wodka-: “La democràcia està molt bé, però sense eleccions és més segura”. Els especialistes en els quefers russos saben que aquestes paraules podrien figurar, tallades en marbre, en els edificis on es prenen decisions. Entranya la gran paradoxa russa: com construir una democràcia inspirada en la praxis staliniana i els tsars.

JOSEPH ROTH observà (Viaje a Rusia, Minúscula) que, després de la Revolució, tothom viatjava mesclat en els vaixells del Volga. Alguns mesos després, tothom trià espontàniament el lloc que creia que li corresponia. Difícil, així, el triomf del socialisme integral. I més assequible una democràcia amb les cartes marcades.

stats