OPINIÓ
Opinió 16/02/2016

Paritat i/o sentit comú

2 min

L’esquerra també té els seus propis tics, aquests capricis que, després de rodolar per titulars i espais de debat, solen acabar a l’olimp dels dogmes. Els dogmes, bé ho sabem els ciutadans forjats en el nacionalcatolicisme de Franco i l’Església catòlica, no presenten ni un mil·ligram de porositat. Si els qüestiones, ben bé pots ser desplaçat a les tenebres exteriors, on el teu pensament esdevé negligible i els teus mots, inaudibles.

Servidor no qüestionaria mai un principi com el de la paritat de gènere, però tampoc n’admetria, per respecte a les dones, tots els registres de la seva aplicació. Perquè la paritat assoleixi els seus objectius més nobles, no s’hauria de desvincular mai de la igualtat d’oportunitats, que és el filtre que pot barrar el pas a qualsevol solam de paternalisme i d’oportunisme.

No corregirem les malformacions de la història aplicant l’ideal de paritat a qualsevol situació en què el nombre d’homes i de dones no sigui el mateix. Fa pocs dies, el Govern de la Comunitat va fer públics els seus reconeixements –la bijuteria institucional, que en diuen alguns–, i el desequilibri de gènere va provocar protestes des de MÉS i propòsit d’esmena en boca del conseller Marc Pons (que ja s’ha posat en feina amb la consellera Fina Santiago).

Si els mèrits s’han de reconèixer en funció dels objectius, de l’esforç i dels resultats que hom esmerça en una tasca amb projecció pública, introduir-hi condicionants –determinants, en realitat– de gènere sembla inapropiat, perquè pot menar a situacions de greuge comparatiu que no beneficien ningú. Tot allò que un sentit normal de la justícia pot corregir, és millor que no s’encarcari en reglaments. La paritat, reconeguem-ho, com tot somni de la raó, també ha produït monstres –no tants, òbviament, com la desigualtat. I això no és bo per a les dones, perquè d’alguna manera podria minimitzar el mèrit de la seva feina.

El sentit comú, en tot cas, estalviaria molts episodis d’exasperació causats per la discriminació més roïna. La classe política en general no hauria de renunciar a aquesta font inspiradora de bones pràctiques, de justícia i d’harmonia.

stats