Els catalans han hagut de sentir que els cossos de seguretat de l’Estat varen actuar amb proporcionalitat. El ‘relat’ que va fer el govern espanyol de l’1-O exclou imatges males d’harmonitzar amb allò que entenem per democràcia avançada, per drets humans, per estat de dret, per respecte a les persones. Per tant, tot allò que sabem que va passar no va passar. I molt menys encara tot allò que no sabem que va passar però que actuacions prèvies del clavegueram de l’Estat ens conviden a sospitar en un marc de versemblança. La qüestió, però, és ara la de la proporcionalitat, pregonada pel govern de l’Estat i desmentida per l’abrupta cal·ligrafia de la repressió, impossible d’oblidar.
Així, ara, quan els catalans senten dir a Mariano Rajoy que el 155 s’aplicarà amb proporcionalitat, el més normal és que els envaeixi una onada de pànic. Les actuacions de l’1-O i la posterior versió oficial del govern espanyol foren innecessàriament desproporcionades. Fins i tot, la contundència esmerçada aquella jornada ha creat, en la uralítica consciència dels seus socis europeus, uns dubtes que tardaran a desaparèixer, perquè ningú no vol sentir-se còmplice d’aquests comportaments: si de cas, serien tolerables en regions deprimides d’Hongria, de Romania o de Bulgària, però no a casa d’un veïnat com Espanya. Una altra cosa és que les declaracions oficials s’emparin fàcilment en els afers interns i el respecte de la legalitat constitucional, etc.
Sigui com sigui, què pot esperar ara un poble al qual el govern espanyol vol reconduir cap a la legalitat institucional, i anuncia que ho farà amb proporcionalitat? No res que no faci tremolar, sobretot si es fa recaure en uns governants el pes de tota la responsabilitat, també la d’un govern del PP, que durant més d’un any s’ha dedicat a negar un problema per no haver-lo de posar damunt de la taula –amb la crítica de molt pocs líders d’opinió amb seu a Madrid: reconeguem els mèrits de tots ells en la persona d’un Iñaki Gabilondo inútilment entestat a fer entendre una senzilla metàfora de vies i de ferrocarrils.
De manera que, home del carrer, català, tingues present que, en sentir el mot ‘proporcionalitat’ en boca de Rajoy –o de Sánchez o Rivera–, et convé cercar refugi, potser en algun túnel fet servir durant la darrera guerra.
