La majoria d’alemanys sabien que els Reimann eren una de les famílies més poderoses ja durant el Tercer Reich, quan aquest llinatge col·laborava estretament amb el règim nazi per convicció i per conveniència: els empresaris sense escrúpols, quan poden ajuntar-les, experimenten sensacions que els eleven al cel dels cobdiciosos i dels corruptes. Eren profundament avariciosos –fins a l’esclavatge– i insidiosament antisemites: què més volien els Reimann amb Hitler al poder? Ho tingueren tot. La fortuna els va permetre finançar les SS, que aspergí l’horror als territoris governats o ocupats pel Reich. Després de la guerra, fundaren el JAB Holding, conglomerat d’empreses alimentàries. (La informació la publicava aquest diari dia 25 d’aquest mes.)
Fa algun temps els Reimann varen tenir la sospita que els seus avantpassats potser no actuaren tan correctament com ara mateix se’ls demanaria. Encarregaren una investigació a fons, i el resultat ha estat el descobriment d’una realitat infamant. Sorprèn que, havent-se mantingut la continuïtat des d’abans de la guerra i fins ara, els Reimann grenyals no sabessin res dels seus antecessors. Sona estrany, no? Molt. Per no creure-s’ho. Però si els hem de creure, els creurem: la vida, els darrers decennis, ens ha acostumat a veritats elaborades en despatxos sòrdids de forces policials, de manera que ara no ens vindrà d’aquí.
De tota manera, la notícia sobre el descobriment del passat nazi dels Reimann venia encapçalada pel propòsit de la família de donar 9,7 milions d’euros a beneficència. Aquesta argúcia és d’allò més freqüent en empreses de malfactors que necessiten rehabilitar-se socialment. N’hi ha que fins i tot s’avancen a la possibilitat de ser descoberts i es renten la cara amb alguna almoina. Se’ls ho pot retreure?
Tothom hi pot dir la seva. Servidor crec que aquestes operacions tenen la finalitat de convertir en actiu de l’empresa allò que presenten com a solidaritat (en el cas dels alemanys, beneficència). Seria potser més just cercar les víctimes o els seus descendents, demanar-los perdó i cercar entre les dues parts una reparació justa: sobretot amb els treballadors obligats al treball esclau o simplement, com passa aquí ara mateix, treballadors mal pagats, maltractats i amenaçats.
