Tots som ignorants, però no ignoram les mateixes coses, va dir Einstein. Però aquesta veritat, de puresa radical, podria quedar en entredit si preteníem aïllar-la en el laboratori de la veritat i la mentida, senceres i a mitges, que és el nostre petit país. En la recerca, potser no sabríem què fer-ne, dels conciutadans que no ignoren res, és a dir, aquests conciutadans que practiquen la forma més risible -i tòxica alhora- d'ignorància.
Tal vegada l'estudi es podria centrar, d'inici, en la persona del nostre primer ciutadà regional, el molt honorable José Ramón Bauzá, que imparteix saviesa pedagògica al més alt nivell del PP.
A la convenció del partit, ha explotat en aquestes capacitats, fins ara desconegudes per la ciutadania del seu propi país -bé, ell no té país, és dels que tenen patria chica. Va ser un orgull per a tots nosaltres veure com els seus camarades més conspicus li demanaven que els instruís en una matèria tan difícil, i que ho fes al alimón amb el ministre Wert. Cert que els dos han armat, en els seus respectius àmbits d'intromissió, uns temporals que no fan cara d'amainar. Però Crist no va venir a dur la pau en aquest món, sinó la guerra, l'evangeli ho diu ben clar.
També hi hauria una manera, inacceptablement insidiosa, és cert, d'enfocar l'escena: tan malament està de comandaments il·lustrats el PP que ha de recórrer a Bauzá perquè els parli d'ensenyament? És això?
Massa preguntes sense resposta. A no ser que la resposta no la porti el vent, sinó l'ideari del PP, en el qual figuraria, en tinta invisible, l'objectiu de destruir el país perquè en el seu espai físic s'hi pugui desenvolupar sense obstacles un projecte en el qual no hi capiguem com a ciutadans si no és en la nostra condició de resistents.
