Opinió 19/03/2014

Rouco se’n va. Senyor...

Guillem Frontera
2 min

Francesc Vallverdú és autor d’un poema memorable, Notícies de l’estranger : “Trujillo és mort. Senyor, n’hi ha per creure en Vós / quan us mostreu tan just i tan miraculós”. No us perdeu la continuació -podeu trobar el poema a internet. Crec que a molta de gent de la meva edat ens ve al cap cada vegada que un tirannosaurus queda fora de circulació. “No és bo de festejar la mort, i horrible és l’odi”, però hi ha morts que destapen el xampany dels pobles. Aquí en sabem cosa.

No s’ha mort -millor per ell-, però la seva retirada és una bona nova que omple de goig els cors de les persones de bona voluntat. Ja sé que sona molt nadalenc, però un paisatge sense Rouco Varela sempre serà més respirable que un paisatge amb Rouco Varela: la seva presència és asfixiant. Els catòlics de bona pasta se n’haurien de sentir avergonyits fins al moll de l’os i, en la mesura en què per acció o per omissió l’han mantengut durant tants d’anys en posició de poder, haurien de demanar perdó a la societat.

Ha estat, és, un cardenal tòxic, d’una toxicitat que remet, en l’imaginari del comú de la gent, a temps passats, a les tenebres més espesses i fètides de la història del catolicisme espanyol. I tanmateix ha actuat en anys postconciliars, proclamant així la feblesa dels corrents humanistes en el si de l’Església Catòlica. Que el substitueixi un “moderat” -en realitat, en diuen moderat perquè no té el natural vieja guardia de Rouco- no eximeix de responsabilitat una església que l’ha tengut tant de temps al capdamunt perquè obstruís les vies cap a les llibertats de tota la societat, catòlics i no.

Senyor, n’hi hauria per creure en Vós si netejàssiu l’aire de l’ smog amb què l’ha contaminat Rouco Varela. I si ens explicàssiu per què l’imposàreu, Senyor.

stats