Valors sense política i política sense valors
Els partits i les organitzacions tradicionals no tenen en compte els interessos i les aspiracions no immediatament materials, segons el diagnòstic d’André Gorz. “Allò espiritual està separat del que és polític i tenim uns valors sense política i una política sense valors”, un escenari que li permetia un pronòstic pertorbador: “Fins que un dia sorgeixi un nou partit feixista, que rebutgi la política i apel·li a la necessitat, sempre lligada a la xenofòbia, de grandesa, abnegació, sacrifici, disciplina, unitat...” (André Gorz, Escritos inéditos, Ed. Paidós).
Les seves anàlisis, de lucidesa implacable, li permetien de fer unes projeccions que el temps, amb ironia amarguenca, omple de ressonàncies profètiques. M’atreviria a matisar el seu diagnòstic: és possible que l’aparició d’un nou partit feixista sigui substituïda a molts de països per la feixistització en distints graus dels partits clàssics i pel sopor de les organitzacions de treballadors.
En tot cas, el material humà –o inhumà, podríeu dir– necessari perquè aflorin de bell nou els feixismes està sempre present a la vida europea. Que hagi passat temporades d’hibernació o de reclusió estratègica en el silenci no nega la seva existència. A Europa, l’odi als refugiats comença a recordar les eclosions d’antisemitisme del Tercer Reich; i la inhibició real dels governs s’assembla molt a la permissivitat de què gaudiren els nazis abans d’arribar al poder.
Ara, quan la violència i la xenofòbia s’acarnissen amb els refugiats, quan veim aquests grups que celebren l’incendi d’un hotel que havia d’acollir alguns sirians expulsats per la guerra de les seves ciutats, dels seus pobles, entenem millor la barbàrie nazi. Per ventura és hora de contestar la pregunta de si aquests grups haurien participat rabiosament en la nit dels vidres trencats.
