OPINIÓ
Opinió 08/01/2019

Vittorio Gassman hauria de dirigir l’espai electoral

Guillem Frontera
2 min

Vittorio Gassman, després de publicar el llibre de memòries 'Un grande avvenire dietro le spalle', va voler completar-lo amb un altre, més específic de la seva experiència com a home de teatre. El dictà a Luciano Lucignani, i el resultat d’aquelles converses és el llibre 'Sobre el teatro' (Acantilado), de lectura àgil, amable, interessantíssima. Comença parlant de la necessitat de la formació actoral, un conjunt d’estratègies que l’actor ha d’incorporar necessàriament –com el qui mena cotxe incorpora els moviments de la conducció. Assolit aquest domini, aquests coneixements bàsics, que afecten la veu, la dicció, el saber estar i apropiar-se de l’espai escènic, etc., entren en joc el talent i la creativitat: de cap al sublim o de cap al grotesc. Insisteix Gassman en l’ocupació de l’espai escènic, que considera absolutament fonamental, irrenunciable.

Servidor llegia ahir aquest llibre, herència del meu estimat Pere Noguera, i no vaig poder deixar de fer-ne alguns trasllats a l’espai polític i a la seva ocupació per part de la 'troupe' de les diverses formacions, ara ja llançades a l’escena electoral. De moment, hem pogut contemplar un bon manat de sobreactuacions ridícules pels excessos que s’hi registren, valoracions exageradament positives de la feina feta, retrets immunds a la mateixa feina, actuacions de darrera hora en forma de promeses que ningú no explicaria tan bé com la senyora Cospedal va justificar el sou que cobrava Bárcenas després d’haver teòricament causat baixa al partit.

Seria propi de vell il·lús demanar una mica de ponderació, un poc de temprança als polítics que es mouen per l’espai electoral? Ells i nosaltres sabem aproximadament de quines coses són capaços els conjunts de cada formació i els polítics considerats individualment. Estaria bé que no s’allunyassin gaire del que dictaminaria un diagnòstic raonable. Així potser no sentiríem la vexatòria desconsideració de la seva befa. I tal vegada els percebríem una mica més a prop d’on passen les coses, que és com dir més a prop de nosaltres. I encara: si, per les raons que sigui, es veuen irrefrenablement empesos a mentir-nos, que tenguin el detall de treballar una mica les seves mentides per tal d’enfarinolar-les amb una miseriona de versemblança. Els agrairíem que no continuïn prenent-nos –tan descaradament!– pel tren que no passa.

¡

stats