EscriptorPot haver-hi persones corruptes, els fets de les quals es desenvolupin en el marc de les lleis? És clar que sí, però del tractament de la corrupció espanyola els darrers decennis es podria deduir que només al marge de la llei es pot ser corrupte. Diccionari: “Lliurament o acceptació de diners o regals a canvi d’un tracte favorable o beneficiós, especialment si és injust o il·legal”. El subratllat és meu. Especialment: vol dir això que no necessàriament.
I és que estam acostumats a situar fora de la corrupció aquells comportaments que, tot i no encaixar en les nocions d’ètica que cadascú ha esbossat com a orientació per anar per la vida, són protegits per la llei. Segurament hauríem de parlar de corrupció en termes jurídics i de corrupció en termes morals –dels biològics, ara no toca, almenys directament.
L’afer –tan brut– dels 22.000 euros anuals a percebre per gent de fora que treballa aquí, cridada pels apòstols de Podem, fa empegueir aquesta societat. No he trobat ningú que justifiqui l’actitud del govern ni la de la majoria de diputats del Parlament, que han protegit la continuïtat del que el gruix de la gent percep com un robatori o, més suau, com un abús de poder. No s’han donat explicacions convincents. Supòs que no en donaran cap, potser per la dificultat de manufacturar-ne una d’aparença presentable.
Diríeu que és un cas de corrupció, encara que no ho hagi dictaminat així un jutge? Alguna cosa s’hauria de fer perquè aquest i altres assumptes pendents no s’oblidin, perquè prenguin força i siguin recordats en temps d’eleccions.
