L’honorable senyor Martí Sansaloni, conseller de Salut, ha volgut donar la cara davant la polseguera que s’ha aixecat per la contractació de la seva companya sentimental com a comare a l’hospital de Son Llàtzer. El sindicat d’infermeria Satse ha detectat i denunciat irregularitats en aquesta i en d’altres contractacions, que revelarien un acusat amiguisme a l’hora de distribuir la feina en el sector. L’honorable Martí Sansaloni ho nega i proclama que té “la consciència ben tranquil·la”.
Us recordau d’algun condemnat per corrupció que, en la fase inicial de l’acció de la Justícia, no hagi declarat que té la consciència tranquil·la? Però també ho han confessat altres acusats finalment declarats innocents: tots desitjaríem que aquest fos el cas de l’honorable senyor Martí Sansaloni -perquè, com més corrupció, més brutor s’acumula a la païssa i més oi fa viure-hi. Vull dir que tenir la consciència tranquil·la no garanteix la innocència de qui es declara en aquesta envejable situació. La moral estableix tres grans tipus de consciència: escrupolosa, recta i laxa. I qui és qui per decretar la rectitud de la consciència aliena?
A més, la consciència -posem-nos en el cas que sigui recta- és una construcció del sentit moral de cadascú, que no necessàriament ha de coincidir punt per punt amb el Codi Penal. Si totes les persones implicades en afers poc honrosos aquests darrers anys tenien la consciència tranquil·la, és evident que aquest fet no guardaria relació significativa amb la Justícia. Essent així -i així ho sembla versemblantment-, per què no deixam de jugar en públic amb les cartes que són estrictament privades? Enhorabona per la tranquil·litat de la seva consciència, però aquesta dada no és d’interès dels ciutadans -és irrellevant.
