OPINIÓ

Els corruptes maten

O, si ho voleu, ho podem dir d’una manera més suau, la corrupció mata: millor, així? Don Santiago Rusiñol va dir que el poble admira més aquell que s’enriqueix damunt la seva esquena que no el que s’arruïna per beneficiar-lo. Fi com sempre, el pintor i home de lletres havia observat com els antics depredadors i explotadors eren elevats a altes categories nobiliàries i homenatjats amb monuments altisonants. Tots els països tenen places o avingudes dedicades a la memòria d’antics malfactors, entre els quals fins i tot hi ha assassins. Mallorca no és l’excepció. Ni ho és Eivissa. A Barcelona, hi vaig veure un passatge dedicat a la memòria d’un tal Bassols, “terratinent”: així, sense més explicacions. La quantitat de generals que han fet matar centenars i milers de persones gaudeixen –és una manera de dir-ho– d’estàtues eqüestres arreu del món. A Madrid n’hi ha una bona colla.

Els actuals corruptes, arribaran a concitar les simpaties populars en el futur? De moment, alguns dels que han passat per la presó han despertat adhesions i solidaritats vàries dels companys o companyes d’establiment. Abans que la plebs es decideixi a dedicar-los carrers o a erigir-los monuments, ens hauríem d’esforçar tots a associar la corrupció a la mortalitat en les llistes d’espera dels hospitals, als morts d’hepatitis C que no pogueren accedir als medicaments, als suïcides que s’hi tornaren perquè la societat els havia llançat a la cuneta. La corrupció juga un paper de primer ordre en aquestes tragèdies socials: la corrupció mata: els corruptes maten. I quin mot aplicam a les persones que maten persones? Podem trobar paraules mesurades i porugues, però sempre entendrem el mateix.

Tinguem-ho en compte abans que s’enfilin a la llegenda com herois populars.