Les ONG –algunes– es capbussen en problemes que els estats –els seus governants– ignoren o oculten darrere una pantalla de constitucions, lleis, reglaments, convenis internacionals i tota la literatura jurídica i política que poden acumular. Els és fàcil, parapetats darrere aquests murs, desentendre’s del destí de tants d’immigrants de països que esclavitzàrem i que explotàrem per construir els nostres grans imperis. Quan el Mare Nostrum enterra persones i multiplica el sofriment de comunitats i de països sencers, ells saben enarborar una llei que creuen que els exonera de tota responsabilitat. I poden dormir tranquils, uns més que els altres segons la dosi d’ansiolítics autoreceptada. Però els que millor dormen no en necessiten ni un mil·ligram. Són polítics de raça. Entre tots ells i un immigrant mig mort, aquest darrer ens commou més que totes les lleis solidàries que puguin elaborar els altres. Però ni la nostra solidaritat ni el nostre menyspreu no els afecten.
I són els que prenen decisions. Prendre decisions deu ser el súmmum del bé a la humanitat. El senyor Ábalos, cappare dels socialistes espanyols, referint-se als responsables d’Open Arms, ha dit: “Em molesten els abanderats de la humanitat que mai no han de prendre cap decisió”. Si féssim una llista de declaracions vomitives, aquesta ocuparia un dels primers llocs d’enguany, i això té mèrit si pensam que Ábalos coincideix en el temps (i no només) amb Trump, amb Matteo Salvini, Víktor Orbán o Bolsonaro.
Tots ells ens “molesten” molt més que les persones implicades en el salvament d’homes i dones al Mediterrani. Són persones que prenen decisions: valentes, generoses, arriscades; i que s’exposen a ser jutjades per tribunals que coneixen les lleis... Ábalos pren decisions emparat en tots els aparells legals, l’esquena ben a cobert i el sou abundant i segur. El seu confort, ningú no l’hi pot discutir. Els d’Open Arms viuen en perill permanent. Però les seves decisions –i n’han de prendre cada instant– salven vides, mentre que les dels altres deixen morir homes i dones a la mar o els retornen a llocs on la mort pot ser millor que la vida. Ábalos, Trump, Salvini...
